Patrimoni natural
Aquí trobareu els resultats dels estudis i seguiments que es realitzen des del Consorci per tal de vetllar per un bon coneixement de la flora i la fauna del massís. Uns són encarregats directament per la nostra entitat i altres es duen a terme per altres entitats però són un referent en el coneixement de l’espècie en qüestió.
S’ha realitzat un llistat dels hàbitats, espècies de flora i fauna d’interès presents al massís. La base de partida, han estat en els nombrosos estudis i citacions que existien en l’àmbit d’estudi fins a final del 2006. L’existència de nombrosos estudis específics centrats en grups o tàxons d’interès i la manca d’un document de base que reculli els principals valors realçats a partir dels darrers estudis, feien imprescindible la recopilació i valoració conjunta dels principals elements d’interès. Aquest treball el trobareu al següent enllaç de la nostra web, dins l’apartat “Estudis”. A partir d’aquest document s’han planificat les feines sobre aquest àmbit.
S’han editat 2.000 exemplars d’un desplegable informatiu sobre la flora singular en relació amb el projecte: “Custòdia al massís de les Gavarres”. Aquest projecte ha estat desenvolupat per l’entitat Galanthus en estreta col•laboració amb el Consorci de les Gavarres, gràcies al finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, en la línia de Subvencions per a la promoció i consolidació de la custòdia del territori als espais naturals de Catalunya (2009-2011). L’objectiu principal del projecte ha estat l’establiment d’acords de custòdia entre propietaris particulars i entitats de custòdia, per a la preservació dels valors naturals del massís. En aquest sentit s’han signat diferents acords i s’ha actuat en algunes de les finques custodiades per assolir dos objectius específics: el control de flora invasora i la conservació d’espècies i hàbitats singulars.
Si voleu més informació al respecte també trobareu el primer volum de la biblioteca Lluís Esteva dedicat a la flora de les Gavarres.
Aquí trobareu el document de proposta d’accions pel control de les Espècies de Flora Exòtica Invasora que establia les directrius a treballar per eradicar les espècies invasores. Aquestes es van dur a terme entre el 2013 i 2017 i gràcies a això a les Gavarres ja no es detecten plantacions importants d’aquest grup.
L’any 2006 es va iniciar un programa de seguiment dels ungulats que es troben al massís de les Gavarres, concretament el senglar, el cabirol i el mufló.
L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la distribució i densitats d’aquestes poblacions, recopilar dades d’interès per a la gestió de les problemàtiques generades per aquestes espècies –danys en conreus, accidents en carreteres, etc.- i proposar les línies bàsiques de gestió de les poblacions d’ungulats a les Gavarres i afavorir la implicació de les Societats de Caçadors en la gestió d’aquestes espècies de caça major.
L’evolució de les poblacions al llarg dels anys, ha portat a l’erradicació de la població de muflons que havia estat introduïda de forma antròpica i a una densificació de les poblacions de senglar; que si bé, a l’any 2005 s’estimava en 4 porcs per cada 100 ha. al 2021/2022 aquesta dada passa a ser de 12,9 porcs per cada 100 hab. Les mesures extraordinàries habilitades i les condicions de sequera dominants als anys 2022/2023 han portat a una reducció estimant-ne la densitat entorn dels 7,6 porcs cada km2.
Pel que fa a la població de cabirols, la seva presència fou constatada amb l’arribada dels primers individus l’any 2005. Tanmateix la seva densitat s’ha mantingut baixa, especialment si la comparem amb els espais de la Garrotxa i les Guilleries. Tot i això, recentment l’espècie ha estat considerada com a espècie objecte d’aprofitament a raó de l’increment notable de les poblacions al conjunt del territori i els impactes que ocasionen en l’agricultura i la seguretat viària.
Podeu consultar més dades de cada temporada en els informes elaborats per Minuàrtia. Els més recents els trobareu en aquest apartat i els més antics a l’apartat Recerca i documentació.
Al 2022 es va iniciar un programa de seguiment dels amfibis en els diferents cursos fluvials.
El projecte SEMICE (Seguiment de petits mamífers comuns d’Espanya) té adscrites dues parcel·les de seguiment al massís de les Gavarres. L’interès és, veure en espècies de fauna comuna, la seva evolució al llarg del temps, a partir d’un esforç de captura constant en dos dels grans ambients dominants a les Gavarres.
Una representa els hàbitats forestals originaris, amb un baix grau d’alteració, propis dels alzinars litorals i suredes. Aquesta està situada a la serra del Suro Robat (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura), l’altre representa les formacions pròpies de pinedes mediterrànies amb l’estació de can Vilallonga. El seguiment és coordinat des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, en el marc del seguiment a escala catalana, i permet comparar les dades resultants amb altres estacions de seguiment.
A grans línies, en aquest període d’estudi, hem detectat una densitat baixa amb un gran repunt l’any 2021. Probablement, la disponibilitat d’aliment, associada a les pluges, en condiciona les grans variacions. El brot de Lymantria dels anys 2019/2020, també explicaria aquest augment. Els petits mamífers juguen un gran rol en el control de les plagues forestals com l’eruga peluda del suro. Els anys 2022 i 2023 destaquen per unes baixes densitats probablement associades a les condicions de sequera dominants.
El seguiment s’inicià l’any 2019 i realitza una prospecció a la primavera i una a la tardor.
Per tal d’obtenir les dades dels petits mamífers de les Gavarres us remetem doncs al projecte SEMICE. Aquí trobareu l‘enllaç a la parcel·la d’alzinars de les Gavarres i aquí l’enllaç a la parcel·la de pineda de les Gavarres.
Les diverses espècies de rat-penats presents a les Gavarres constitueixen un grup animal d’alt interès de conservació, alhora que es tracta d’un grup especialment protegit. Per una banda, per la seva funció beneficiosa com a fauna útil per controlar diversos insectes que poden esdevenir una plaga, i per l’altra, per ser una espècie amb poca descendència i especialment sensible als impactes antròpics. Per tot això, són un grup clau en la conservació de les Gavarres.
Els seguiments que es porten a terme en dues línies: quirohàbitats i quirorefugis. Les dues estan coordinades pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i es centren en el seguiment en hàbitats representatius i els principals refugis de reproducció de rat-penats cavernícoles.
El seguiment de quirohàbitats es realitza a escala catalana i disposa d’una estació de seguiment a les Gavarres, en concret a la finca de Can Vilallonga on es recullen les dades de dos ambients diferenciats: els espais oberts (conreus) i la sureda. El 2018 s’inicià el seguiment, el qual consisteix en la gravació durant unes franges horàries d’una nit d’estiu per identificar mitjançant els ecosons les diferents espècies que hi habiten.
El seguiment sobre els refugis té per objectiu el seguiment i evolució de les poblacions d’algunes espècies clau, que depenen dels fràgils refugis de reproducció. A les Gavarres, aquests estan associats a antigues explotacions mineres; per la qual cosa, són pocs i exposats a les molèsties que pugui ocasionar la presència humana. D’aquest seguiment es poden consultar les dades de dues zones de Celrà: les Mines Niño Jesús i les Mines Victoria Esperanza.
A la vall de Sant Daniel, a les Gavarres, es va iniciar al 2004 un seguiment de papallones i s’ha mantingut ininterrompudament durant 20 anys. Aquest seguiment està integrat al Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya.
L’objectiu del seguiment és conèixer amb precisió els canvis del poblament de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transsectes fixos. En el cas de Sant Daniel, trobem un paisatge amb un mosaic de conreus, prats mediterranis, matollars, retalls d’alzinar i de bosc de ribera. El transsecte transcorre per l’entorn de can Miralles, can Miralletes i can Moret, essent una mostra excel·lent dels paisatges agrícoles amb baixa intensitat de gestió del massís.
El seguiment ha estat possible gràcies a la participació desinteressada dels naturalistes Jaume Oliveras i Jordi Compte, en el marc d’aquest projecte de ciència ciutadana. Les observacions al llarg dels anys han permès copsar tant l’impacte dels episodis de sequera, com la clara evolució i tancament dels espais oberts, els quals han fonamentat mesures de gestió per la conservació d’aquests prats d’alt interès biològic. (Imatge: Saltabardisses de solell [Pyronia cecilia] femella Foto: Jaume Oliveras)
En el següent enllaç web trobareu tota la informació del seguiment de papallones.
Els boscos gestionats de manera sostenible i respectuosa amb els valors naturals són els que millor podran encarar l’adaptació al nou context climàtic i seran més resilients davant d’un possible gran incendi forestal.
Des del Consorci promovem l’associacionisme com a eina de dinamització de la gestió de forestal privada i treballem per tenir ben gestionats els boscos que tenim en propietat o en custòdia.
El massís de les Gavarres, amb una gran extensió de massa forestal continua correspon a un perímetre de protecció prioritària per a la planificació de la prevenció d’incendis.
En situació de risc potencial extrem d’incendi forestal, la Generalitat de Catalunya a través de la seva Direcció general de Medi natural, preveu l’activació del Pla ALFA de nivell 3.
D’acord amb el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, l’activació del nivell 3 comporta la restricció de l’accés motoritzat al medi natural exceptuant l’accés de vehicles de serveis i veïns.
Per a consultar el risc d’incendi al massís de les Gavarres i el grau d’activació del Pla alfa, podeu fer-ho als respectius enllaços. Aquests s’actualitzen cada dia a les 9:30.
