Patrimoni cultural
POBLAT IBÈRIC DE PUIG DEL CASTELL (CASSÀ)
Al voltant de les Gavarres tenim diversos testimonis de la cultura ibèrica, però el poblat del Puig del Castell de Cassà és l’únic -fins a dia d’avui- que s’ha documentat dins de l’Espai natural protegit de les Gavarres. Aquest va ser excavat entre el 2001 i el 2008 per l’Ajuntament de Cassà. Durant aquestes campanyes es va posar al descobert diverses estances i gran part de la muralla. El Consorci de les Gavarres va impulsar un camp de treball per joves de 14 a 17 anys de la Generalitat de Catalunya per poder recuperar les restes excavades per permetre l’aixecament d’una nova planimetria amb les tècniques actuals. Això ha permès superar la planimetria a mà alçada que es tenia per una en digital.
COVES SEPULCRALS I PARADOLMENS DE CALONGE
Definim com a patrimoni arqueològic aquell que per ser estudiat necessites de la metodologia de l’Arqueologia. El Consorci de les Gavarres ha treballat en l’estudi del patrimoni arqueològic del massís amb dues actuacions de prospecció a la zona de Ruàs, Muntanya de can Mont, Vall del Folc i Puig de la Creu del Castellar (Calonge) gràcies a les quals s’han posat al descobert 61 Punts d’Expectativa arqueològica, d’una cronologia entre el neolític final i l’inici de l’Edat dels Metalls. Aquesta zona ja havia estat estudiada per Pere Caner, qui va descobrir i excavar 23 coves sepulcrals. (Fotografia: Cova de la Roca Esquerdada, ja coneguda per Pere Caner. Oriol Granyer)
Projecte de restauració de Sant Cebrià dels Alls
El projecte de restauració de l’església es va redactar al 2002 per l’arquitecte Toni Aguilar. El document el va promoure el Consorci de les Gavarres i es va financiar amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el Fons comunitari FEOGA. El projecte marca diferents fases d’intervenció en l’edifici i són les que es van executant des del 2006.
La primera intervenció entre el 2003 i el 2004 va servir per desbrossar i netejar de vegetació l’entorn de l’església i reconstruir el mur perimetral de la plaça i les escales d’accés al cementiri.
Les obres, inciades al juny de 2006, han servit per renovar el teulat i per consolidar estructuralment l’església, garantint-ne l’estabilitat mitjançant la col•locació de tirants.
L’arquitecte i responsable de la direcció facultativa de l’obra, que ha comptat també amb l’assessorament: del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Els treballs han estat executats per l’empresa Construccions Lagraña Bravo,S.L. de Vulpellac.
El pressupost invertit en aquesta primera fase han estat 57.039,00 €, finançats per la Diputació de Girona, 35%, el Departament de Cultura, 21%, Fons Feder, 21%, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, 23%.
Al 2007, abans d’iniciar la segona fase a l’interior del temple es va procedir a l’excavació arqueològica de l’interior de la nau. Si voleu més informació consulteu l’apartat dels resultats de l’excavació.
Així doncs, al 2008 les obres es van traslladar a l’interior de l’església on, després de protegir les restes arqueològies, es va procedir a sanejar i renovar el revestiment de les parets i el sostre. En l’execució dels treballs, la sobredita empresa, ha emprat tècniques i materials tradicionals com el morter de cals fet amb cals gavarrenca provinent de les pedreres calcàries de Girona.
A l’agost del 2011 la Generalitat de Catalunya va declarar a les Gavarres 10 elements etnològics com a Zona d’Interès Etnològic (ZIE). Aquests elements van ser proposats pel Consorci i ratificats per la Direcció General de Cultura Popular. Aquesta declaració manifesta l’alt valor etnològic present a les Gavarres, ja que els deu elements actuen com a representants i emblema de tot el conjunt. Cal dir que les Gavarres són el segon lloc on s’han declarat ZIEs de tot Catalunya.
Aquest és el final d’un llarg procés iniciat a 1999 quan es fa la primera proposta de declarar les Gavarres com a ZIE. Al 2006 en Joan Andreu, va realitzar les pràctiques del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local en el Consorci. El resultat va ser el treball “Les Gavarres, Zona d’Interès Etnològic” on fa recomanacions per a la proposta de les Gavarres com a zona d’interès Etnològic i destaca els principals elements del patrimoni cultural del massís de les Gavarres i la seva gestió. Al 2008, el Consorci va contractar a una tècnica en patrimoni cultural per, entre d’altres tasques, dinamitzar la proposta de ZIE. Es va renovar la proposta del 1999 amb un llistat de 10 elements que contextualitzen i representen el llegat etnològic present a les Gavarres. Aquests són: la Rajoleria de Can Frigola (Forallac), Forn Gran de Fonteta (Forallac), la Font Picant de Madremanya, la Mina Victoria Esperanza de Celrà, la Mina Niño Jesús de Celrà, el sistema hidràulic de Can Vilallonga, el Molí del Mas Xifra de Vall (Palamós), el Molí de Canyadell (Palamós), els Pous de glaç de la Font d’en Salomó i el Molí d’en Frigola (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura). Trobareu més informació en els DOGC.
