La expansió i especulació urbanístiques alimentades per la proximitat a la Costa Brava han causat importants agressions al massís, amb més d’una vintena d’urbanitzacions escampades sobretot a prop del litoral, però també en zones centrals. Ferides que difícilment cicratitzaran, produïdes arran d’una febre urbanitzadora iniciada a la dècada dels seixanta i que no s’ha aturat, afavorida pels forts interessos especulatius de propietaris i promotors, per una manca de política d’ordenació territorial i per la permissivitat administrativa.
Les urbanitzacions han comportat, a banda d’una transformació acusada del paisatge, problemes d'accessos, de gestió dels recursos i dels residus i introdueixen un important risc d'incendi al massís. Actualment força planejaments municipals han aturat l’ expansió urbanística, afavorint a canvi la legalització i consolidació de urbanitzacions ja constituïdes.
El creixement urbanístic i la promoció turística porten a la construcció de noves carreteres i al desdoblament de les que ja existeixen. En molts casos comporten estrangulaments que aïllen el massís i en dificulten la necessària connexió biològica amb altres espais.
La demanda de subministrament elèctric per part dels nuclis habitats i particularment dels turístics costaners, dibuixa una teranyina de línies elèctriques sobre el massís causants d’un fort impacte visual i un cert risc d'incendi forestal, entre d’altres problemes. Al marge d’altres línies de voltatge inferior, actualment hi ha tres línies d’alta tensió en funcionament i una quarta en construcció, de Juià a Castell d'Aro. Aquesta darrera va despertar un fort rebuig popular i de diverses entitats, que qüestionaren tant la necessitat de la línia i del traçat proposat, com la política actual de consum energètic.