Indrets accessibles amb vehicle
Des del Consorci de les Gavarres us recomenem els diferents itineraris per descobrir amb cotxe alguns indrets de les Gavarres.
L’església romànica de Campdorà és del segle XII, però ha estat molt modificada. El 1066 ja se l’esmenta en un document com a parròquia. Poc després, l’església va quedar convertida en sufragània de Santa Eulàlia Sacosta. Els setges de Girona durant la Guerra del Francès, els anys 1808 i el 1809, van malmetre molt aquest temple i van fer que la seu de la parròquia tornés a Campdorà, que avui torna a pertànyer al municipi de Girona. L’entorn i l’aproximació denoten l’origen antic del nucli, però bona part de la població viu actualment al pla de Campdorà.
Indicacions:
Sortim de Girona pel barri del Pont Major en direcció Celrà, la Bisbal i Palamós, per la carretera C-255. En arribar al pla de Campdorà, la carretera fa una recta llarga de prop d’1 km. Recorrerem uns 750m d’aquesta recta, i agafarem a la dreta un camí asfaltat i estret que puja fins a Campdorà. És de mal veure, i com a referència ens haurem de fixar en un indicador groc que assenyala un restaurant i una hípica. Al cap de 2 km arribarem a l’església de Campdorà i a una casa fortificada coneguda com el castell, que és al costat mateix.
Informació extreta del llibre Guia d’Itineraris: Les Gavarres espai natural, de BRAU edicions.
Aquest és, sens dubte, el dolmen més important i ben conservat de les Gavarres, i fins i tot un dels més espectaculars de la zona nord-catalana. Conserva la cambra sepulcral, el corredor d’accés i el cromlec, un cercle de pedres que servia per aguantar la terra que cobria els megàlits simulant una cova. Pertany al Neolític mitjà (3.200-2.500 aC) i és del tipus de galeria coberta.
Indicacions:
Sortim de Santa Cristina d’Aro per l’antiga C250 en direcció Solius. Abans d’entrar a l’autovia C-31. Trobem un encreuament. A l’esquerra accediríem al nucli de Solius. Girem, però, a la dreta i pugem en direcció a Romanyà de la Selva, seguint la carretera GIV-6613. Al cap de pocs quilòmetres arribarem a una cruïlla amb la carretera GIV-6612, que va de Calonge fins a Llagostera. Girem a la dreta en direcció a Romanyà de la Selva. Passem de llarg del nucli de Romanyà, i aproximadament a un quilòmetre, en una corba, trobem, a mà esquerra, una petita àrea on deixar el cotxe. Des de l’aparcament ja es veu el dolmen.
Informació extreta del llibre Guia d’Itineraris: Les Gavarres espai natural, de BRAU edicions.
Sant Martí de Castellar és una església que data del segle X, però del temple primitiu en queda poc. L’edifici que trobem actualment és del segle XVIII, molt ben restaurat. El que queda d’aquell primer temple és avui un annex que hi ha a la cara nord. Durant el segon setge de Girona a la Guerra de la Independència, el tinent coronel Milans del Bosch va instal·lar-se amb la seva força a Sant Martí del Castellar, que cap el 1840, va passar a formar part del municipi de Quart.
Al veïnat de Sant Mateu de Montnegre hi trobarem la parròquia que rep aquest mateix nom, avui inclosa al municipi de Quart. L’església ja existia el 1024. De la parròquia de Santa Maria, a Montnegre, en tenim constància des de l’any 1071, i només fou una capella rural dependent del monestir de Santa Maria de Cervià.
Indicacions:
Esglèsia Sant Mateu de Montnegre
Esglèsia Santa Maria de Montnegre
A la sortida de Quart en direcció a Cassà, agafem a l’esquerra la carretera local GIV-6641 que s’enfila en direcció a Montnegre. Al cap de 3,5 km arribem al Castellar.
Seguint 200m més amunt per la carretera, a la dreta surt un corriol que, en 100m ens porta al paratge de la font del Castellar, ombrívol i agradable. Continuem amunt per la carretera, i al cap de 3,8 km arribem a una bifurcació. La branca de la dreta ens porta a Sant Mateu de Montnegre. I la branca de l’esquerra ens porta fins a Montnegre.
Informació extreta del llibre Guia d’Itineraris: Les Gavarres espai natural, de BRAU edicions.
