Saltar al contingut principal

Inscultures de la Roca de l’Aglà

Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona.

La utilització dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l’escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D’altra banda, però, la seva situació en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d’una vall o d’una plana rica en recursos naturals, fa pensar que també actuaven com a marcadors de territoris o de zones d’influència de les comunitats prehistòriques (Roqué et al., 1995).

L’antiguitat d’aquestes marques és sovint difícil d’establir. Tot i així, l’aparició d’aquests gravats sobre diversos jaciments prehistòrics, sobretot monuments megalítics (ex. Mas Estanyet), sembla evidenciar la seva antiguitat. Per tant, s’interpreta que bona part de les inscultures que apareixen associades als megàlits van ser realitzades pels seus mateixos constructors. A més a més, segons la tècnica de manufactura utilitzada en insculpir els gravats, la qual haurà deixat traces segons el tipus d’útil emprat, de pedra o metàl·lic, també aporta informació per establir la seva possible cronologia prehistòrica.

Coordenades UTM: 31N 4640585N; 508126E Altitud: 246 m s.n.mn

Com arribar-hi: Passat el camp de la cadena, a uns 750 metres, trenquem a ma esquerra. A una trentena de metres trobarem el dolmen i una mica mes enllà les inscultures.

Notícies històriques: Lluís Esteva publicà una referència al 1965

Bibliografia:

  1. Josep Oriol Font Cot (2004) Informe-Memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics de Forallac, Fitor-Fonteta: Dolmen del Dr. Pericot; Serra Mitjana; Roca de la Gla; Vinya Gran; Mas Estanyet; Dolmen d’en Botey; Taula dels tres pagesos; Llobinar. Servei d’Arqueologia de Catalunya.
  2. Esteva L. (1965)
  3. Tarrús (1990)
  4. Roqué C.,  Pallí  L., Tarrús  J.,Carreras E. (1995) Aportacions al coneixement dels gravats prehistòrics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona) Estudis sobre el Baix Empordà. volum n.° 14
Inscultures de la Roca de l’Aglà (SAPPO)
Planta i fotografia del Dolmen de la Roca de l’Aglà. Esteva (1965)

Situació:


Mostra E-Ruta Dolmens de la Serra de Cals en un mapa més gran

Uneix-te al nostre butlletí