Les brolles i els espais oberts

Les brolles i les pinedes són les comunitats vegetals més abundants a les Gavarres, ocupant una extensió superior als alzinars i suredes.

Les brolles apareixen com a resposta a la degradació dels boscos originaris produïda bàsicament per tales o aclarides desmesurades i per els incendis forestals. La vegetació de les brolles més característiques d’aquest espai és constituïda bàsicament per arbusts com el bruc boal, l’estepa negra i l’estepa borrera, acompanyats de bruc d’escombres, argelaga negra, romaní, bruguerola, gatosa i ginesta. Amb el pas del temps i només en absència de noves pertorbacions, les brolles seran substituïdes lentament per les plantes pròpies de l’alzinar i la sureda.

Les pinedes presents, de pi pinyer, pi blanc i sobretot pinastre, procedents bàsicament de repoblacions, presenten la mateixa composició de les brolles. Estrictament, aquestes pinedes no es consideren boscos, sinó brolles arbrades ja que la composició del sotabosc no varia en eliminar-ne els pins.

Les brolles generen en els massís ambients esclarissats que enriqueixen el poblament animal. Acullen espècies pròpies de les suredes – com és el cas de força rèptils -, aus que s’amaguen entre els matolls com el tallarol de garriga o la tallareta cuallarga, mamífers com les petites mussaranyes o els esquirols, els quals depenen en bona mesura de l’abundància de pins madurs.

Els espais oberts humanitzats com conreus, prats, herbassars i erms són, en canvi, ambients minoritaris, especialment a l’interior del massís, degut a l’abandonament progressiu dels masos i de les pràctiques agrícoles i ramaderes. Aquests reductes desemboscats ajuden a crear un mosaic d’ambients, i són molt preuats tant per organismes que precisen d’àrees obertes (plantes segetals de camps i marges, insectes pol·linitzadors, mamífers com la llebre i aus com la trenca, el xoriguer o l’aligot, etc.), com per fauna forestal que utilitza aquests espais com a territori de caça.