Les artèries del massís

La xarxa hidrogràfica de les Gavarres està formada per nou conques (Onyar, Ter, Rissec, Daró, riera de Peratallada, riera Grossa de Pals, Aubí, riera de Calonge i Ridaura), a les quals aporten les seves aigües una gran quantitat de rieres i torrents (les rieres de Verneda, de Vall-llobrega, de Bell-lloc i de la Ganga i els torrents de Cavorca i del Folc, entre molts d’altres), que baixen encaixonats per les estretes valls del sector nord, més agrest, o que llisquen tranquil·les per les suaus ondulacions granítiques del sud i per les planes situades als peus del massís. La majoria d’aquests rierols desguassen a les conques de l’Onyar i del Daró, les més extenses del massís.

Els cabals de les rieres són molt irregulars, donat que les pluges es concentren sobretot a finals d’estiu i principis de tardor, quan l’aigua calenta de la Mediterrània entra en contacte amb els fronts freds procedents de l’Atlàntic. En aquestes condicions, es poden formar rierades amb crescudes que, de tant en tant, arriben a inundar les planes.

El relleu del massís, baix i ample, amb multiplicitat de cursos d’aigua que, encara que molt sovint esporàdics, el recorren sinuosament i sense presses, subdividint-se i reunificant-se, dóna origen a una gran quantitat de fonts, moltes de les quals romanen avui abandonades, encara que s’ha iniciat el procés de recuperació en algunes d’elles.

Tota aquesta intensa xarxa hídrica ha estat aprofitada des de molt antic per l’home a l’hora d’explotar els recursos que oferia el massís.