Entre la tradició i la modernitat
L’arribada de la Pesta Negra el 1348 i les seves recurrències durant els dos segles següents van sacsejar profundament la societat i el poblament de les Gavarres. Molts masos van desaparèixer, la petita parròquia de Santa Àgata –de no més de 10 famílies– va ser annexionada a Sta. Pellaia i el bosc va reocupar moltes terres dedicades al conreu.
La crisi demogràfica, tanmateix, no va esborrar l’organització en parròquies i masos. Va alterar, això sí, els termes de les relacions socials i econòmiques. Els habitants dels masos que van sobreviure a la crisi van incorporar a les seves explotacions les terres dels masos “rònecs” i, davant el progressiu afebliment de la presència dels senyors, van acabar controlant les dues institucions comunitàries més importants: la parròquia i la universitat.
L’evolució interna en la societat del massís va ser paral·lela al desenvolupament dels mercats urbans de Girona i Barcelona. Això va fer que, mentre les planes de la Selva i de l’Empordà s’especialitzaven en la producció agrícola, les terres de les Gavarres s’anessin dedicant a unes activitats econòmiques vinculades a l’explotació del bosc i dels recursos naturals: la llenya, el carbó, els forns de calç i de vidre, els pous de glaç, etc. Aquestes activitats van permetre, sempre sota el control dels propietaris dels boscos, l’arribada de nous pobladors al massís. Es tracta de les colles de llenyataires, carboners, bosquetans, peladors de suros, etc. que han protagonitzat un altre màxim de població de les Gavarres després del de l’època medieval, el de finals del segle XIX, just el moment de màxima expansió de la producció de suro i, lògicament, també de la indústria surera de les poblacions veïnes.
A partir d’aleshores, les successives crisis del sector surer van provocar una forta davallada de totes les formes de la vida tradicional i un ràpid despoblament del massís des dels anys 50 del segle XX. Ha estat després, curiosament, que la gent dels pobles veïns de les Gavarres les han redescobert com un espai lúdic i d’interès tant natural com històric.
