El país de la sureda

La sureda és un bosc esclarissat i obert, amb un estrat arbori dominat per l’alzina surera i acompanyada per pi pinyer i pinastre. Aquesta cobertura afavoreix la formació d’un sotabosc ric en arbusts amants de la llum i l’escalfor com el bruc boal i d’escombres, diferents espècies d’estepes, el cirerer d’arboç, la gatosa, etc. i d’on desapareixen, per falta d’humitat, les molses i les lianes.

Les suredes es distribueixen per les zones més assolellades i seques, sobretot als cims i als vessants granítics orientats a migdia, tot i que la seva àrea de distribució es va ampliar cap a zones d’alzinar durant el desenvolupament de la indústria surera. En canvi, i des de fa uns cinquanta anys, la crisi del sector suro-taper va afavorir la substitució de moltes suredes per pinedes de pi pinyoner, pi blanc i pi pinastre, o el seu abandonament.

Actualment hi ha grans dubtes sobre la distribució potencial de la sureda a les Gavarres i fins i tot si formaria una comunitat forestal natural en absència d’activitat humana. La recessió de les sureres quan no s’afavoreix la seva explotació forestal així ho fan pensar.

La sureda és un dels ambients mediterranis amb major diversitat d’aus, atès que l’estrat arbori esclarissat i l’abundant cobertura arbustiva afavoreix alhora els ocells de bosc i de brolla. A més afavoreix la presència d’animals termòfils, com és el cas de molts rèptils: el llangardaix ocel·lat, la bívia tridàctila, la sargantana cua-llarga o la serp verda.

La surera acull una gran diversitat d’artròpodes com aranyes, escarabats, erugues de lepìdòpters, i formigues. Només cal donar un cop sec a l’escorça de la surera per adonar-nos-en ràpidament de la presència d’un exercit de rebaixins. Al sotabosc, no passa mai desapercebut el vol de la papallona de l’arboç, un dels insectes més vistosos i representatius.