Saltar al contingut principal

El medi físic

L’origen de les Gavarres es situa en el paleozoic, ara fa uns 600 milions d’anys, quan les roques que avui formen el massís estaven submergides encara sota el mar. El procés de formació ha durat molts milions d’anys i ha culminat en el quaternari, amb les variacions del nivell del mar produïdes per les glaciacions i que han acabat de perfilar el seu relleu actual.

A la meitat nord predominen les pissarres que, en disgregar-se, formen un relleu més escarpat, amb valls encaixonades. A la meitat sud, en canvi, predominen els granits, que quan es desfan formen el sauló. En aquest sector, els cims són més arrodonits i les valls més obertes. A la part més alta del massís hi ha un eix central on predominen els esquistos i les quarsites. En general, són abundoses les vetes de roques filonianes, com el quars. A les parts més baixes apareixen materials sedimentaris dipositats amb posterioritat a la formació del massís. Són les terres vermelles de Sant Daniel i Vilaroja, les calcàries nummulítiques de Girona i Fonteta, i les sorrenques de color groc de la Bisbal, entre d’altres.

El massís s’emmarca geogràficament dins una regió de clima típicament mediterrani, caracteritzat bàsicament per la coincidència del període més càlid de l’any amb el més eixut, així com per uns hiverns suaus i una irregularitat de les pluges que es concentren a la primavera i especialment a la tardor. La temperatura mitjana anual és de 15 graus.

De tota manera, el clima no és homogeni per a tot el massís, presentant variants locals. El clima mediterrani marítim i de terra baixa predomina als vessants selvatà, empordanès i costers del sud, amb precipitacions anuals normalment inferiors als 700 mm. Una situació lleugerament diferent es dóna a l’extrem nord-oest, al sector de Girona, on es forma un clima mediterrani humit amb precipitacions anuals properes al 800m. També al sector central – on es troben els cims més alts del massís – impera un clima diferenciat, mediterrani de muntanya mitjana, amb precipitacions anuals normalment superiors als 800 mm.

Uneix-te al nostre butlletí