Del món ibèric a l ́època medieval

La cultura ibèrica va néixer a partir de l’evolució dels pobladors indígenes i del seu contacte amb els pobles colonitzadors vinguts de la Mediterrània, sobretot fenicis i grecs. Els ibers construïen els seus poblats en llocs enturonats i de fàcil defensa, que permetien el control de les planes del seu entorn. Tots els poblats coneguts a les Gavarres estan situats a les zones limítrofes del massís: Castell Barri a Calonge, el Puig del Castell a Cassà i la Creueta a Quart. Tanmateix, la part central del massís continua deshabitada.

L’arribada dels romans, al segle III aC, va comportar importants canvis a la societat indígena. S’abandonaren els poblats i sorgiren les vil·les agrícoles, situades a la plana. Algunes eren grans i luxoses (Collet de Sant Antoni a Calonge o Vilarenys a Vall-llobrega), tot i que la majoria eren petites explotacions agràries, de les quals se’n coneixen diversos exemples a Celrà, Corçà, Cassà…. Tanmateix, les Gavarres seguiren deshabitades.

En els darrers temps, però, diverses troballes arqueològiques semblen indicar una ocupació del massís més intensa del que se suposava, probablement orientada ja a l’explotació dels recursos forestals. I potser també a la ramaderia, segons es desprèn d’alguns topònims de l’alta edat mitjana.

A partir del segle X, unes petites comunitats d’agricultors s’instal·len al cor del massís de les Gavarres i s’organitzen al voltant d’unes esglésies que, en poc menys d’un segle, generen una nova organització del territori: la parròquia.

Des del segle XI i fins el XIV, el nombre dels habitants de les parròquies de Sant Martí de Castellar, Sant Mateu de Montnegre, Santa Àgata, Santa Pellaia, Sant Cebrià de Lledó, Romanyà, Sant Cebrià dels Alls, Fitor i Sant Climent de Peralta, tot i estar sotmesos a la servitud i a les exigències arbitràries dels senyors, va anar creixent de manera regular. Així, els masos de cada parròquia es van multiplicar fins arribar a la trentena i, als volts de 1300, quan ja no hi cabien més masos, es van desenvolupar les celleres, unes petites aglomeracions d’habitatges al voltant de les esglésies del massís.