El context socieconòmic
Després d’haver estat intensament poblades, les Gavarres són avui unes muntanyes pràcticament deshabitades. Queden únicament tres petits nuclis amb població permanent: Sant Pol de la Bisbal, Romanyà de la Selva de Santa Cristina d’Aro i Sant Mateu de Montnegre de Quart. Apart d’aquests pobles, hi ha una cinquantena de masos habitats, majoritàriament a la zona de Fitor i Sant Climent de Peralta (Forallac) a Penedes (Llagostera), al veïnat de Banyeres i els Metges (Cruïlles-Monells-Sant Sadurní) i a la vall del Celrè (Quart).
L’any 2000, la població resident dins dels límits de l’espai protegit era de 940 persones, el que significa una densitat inferior als 0.03 habitants/ha. El procés d’abandonament dels masos, iniciat a mitjans del segle XX, va continuar sense fre fins als anys noranta. A partir d’aquest període, lentament però de manera continua, s’inicià un nou procés d’ocupació humana del massís. La compra de masos amb finalitat residencial, com a primer o segon habitatge és avui la tendència més destriable i segurament de majors conseqüències per al futur de l’espai natural.
La major part de la superfície de l’Espai les Gavarres és de propietat privada (98,2 %). Les propietats d’utilitat pública i les contractades són, per tant, residuals i alhora molt fragmentades. La única excepció destriable és la finca de can Vilallonga de Cassà de la Selva, que amb 245 Ha compta amb una extensió forestal representativa de les suredes i pinedes del massís.
Avui, hi ha una gran continuïtat de bosc, només un 6,3% de la superfície de l’espai està dedicada a activitats agrícoles. La propietat forestal és molt fragmentada, amb una majoria de finques que no superen les 25 ha. Les finques de grans dimensions (més de 100 ha) es troben en la seva major part a la zona central del vessant nord. Dins d’aquesta zona, el municipi que té la propietat més concentrada és el de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura.
