Bosquets de ribera, galeries caducifòlies
En un paisatge vegetal marcadament mediterrani, els cursos d’aigua del massís generen unes condicions particulars de disponibilitat d’aigua i frescor ambiental que afavoreixen la formació de petits bosquets de ribera al seu voltant. Aquestes comunitats caducifòlies ofereixen a la tardor una riquesa de colors que contrasta amb la verdor permanent pròpia dels alzinars i suredes propers.
La verneda, el bosc més representatiu de ribera, es desenvolupa a les ribes de les rieres més importants i feréstegues, que porten aigua una bona part de l’any. L’espècie dominant és el vern, acompanyat d’oms, freixes i salzes. El sotabosc és ocupat per arbusts de fulla tendra com el sanguinyol o l’evònim, lianes com la vidalba, l’esbarzer i l’heura i per una gran densitat d’herbes tendres de florida primaveral com el corniol, la gatassa, la consolda o el marcòlic.
La verneda es veu acompanyada en els fondals humits de torrenteres per altres comunitats pròpies de ribera com les avellanoses i les gatelledes, així com per les salzedes en els trams més baixos i de llit més ample. Totes aquestes comunitats resseguirien bona part de la xarxa hidrogràfica del massís formant boscos estrets en galeria. Malgrat això, les alteracions produïdes especialment per tales descontrolades i plantacions d’arbres de creixement ràpid, han provocat un estat de degradació on predomina més un mosaic de comunitats vegetals, en el qual sovintegen arbres al·lòctons com les acàcies i espècies pròpies d’arbredes, com els pollancres i els plàtans.
La fauna de ribera es caracteritzada per espècies amants de la humitat, com és el cas de les salamandres, els llimacs i el vidriol. Les aus hi són representades per espècies com el cargolet, el rossinyol, l’oriol o el picot garser gros. Dins la llera, i a partir de finals de primavera, període en que les lleres s’assequen i l’aigua es concentra en gorgues, es quan hi podrem observar una major quantitat de petits animals: granotes i gripaus, serps d’aigua, i molts invertebrats (libèl·lules sabaters, escarabats d’aigua i altres xinxes aquàtiques, cargols d’aigua etc.) que volen, es capbussen, neden, suren o repten en aquest petit hàbitat. Els peixos com la bagra, el barb i el petit espinós, també depenen d’aquests reductes d’aigua per a sobreviure i reproduir-se. Aquesta concentració d’aigua i fauna fa que d’altres, com el blauet i alguns mamífers, hi acudeixin regularment per a beure-hi i cercar-hi aliment.
