Alzinars, boscos originaris
L’alzinar, el bosc més característic de la mediterrània septentrional, devia ocupar antigament la major part del massís, arrelant especialment en terrenys pissarrosos, profunds i humits, més abundants a la meitat nord. Aquesta comunitat presenta actualment però una distribució molt inferior a la que potencialment li pertocaria, com a resultat d’una perllongada pressió antròpica. Al marge dels seculars aprofitaments de llenya i carbó, bona part d’aquests boscos van ser substituïts per afavorir les suredes o per repoblacions de pins. Actualment molts antics alzinars són brolles arbrades o bosquines de rebrot, tot i que l’abandó generalitzat de moltes finques des de mitjans del segle XX es va traduint en una lenta recuperació dels boscos d’alzines.
L’alzinar, d’un verd fosc tot l’any, és presidit per l’alzina, acompanyada de surera i roure martinenc, i presenta un sotabosc atapeït amb una gran quantitat d’arbustos (marfull, aladern, llentiscle, cirerer d’arboç, fals aladern, arç blanc, galzeran) i lianes (heura, lligabosc, arítjol,…). Els claps d’alzinars més ben conservats es concentren en els cims més enlairats i fondalades ombrívoles, així com a la zona calcària de Montnegre.
Per les seves condicions d’humitat i clima temperat, l’alzinar és molt ric en fauna invertebrada que passa molt desapercebuda als nostres ulls i és malgrat tot poc coneguda. Aquests boscos alberguen també una gran diversitat de vertebrats. Així a les zones més humides, a prop de punts d’aigua hi viuen amfibis com la granota pintada, el tritó palmat o el gripau comú. Les aus més freqüentment observades són el gaig i el tudó, però els ocells més abundosos són els petits ocells, com el pit-roig, els mosquiters o el cargolet. També hi són representats els rapinyaires diürns, com l’esparver o l’astor, o nocturns com el gamarús i el duc.
Si bé ens serà difícil observar mamífers salvatges en els alzinars, passejant per senders i corriols tindrem oportunitat de sentir els moviments entre la fullaraca del ratolí boscà, o de trobar rastres d’animals més grans, com les femtes de guilles i gats mesquers, les petjades i barrinades dels senglars i teixons, espècies totes elles amb poblacions importants al massís.
