Les Gavarres a l’antiguitat: el poblament en el massís de les Gavarres i el seu entorn immediat a època ibèrica i romana

La recerca duta a terme per Anna Vargas i Jordi Merino recull tots els testimonis del poblament i les interaccions entre els humans i les Gavarres en l’època clàssica.  Aquesta ha permès identificar 144 punts com a jaciments, els d’època ibèrica la tipologia més nombrosa son els camps de sitges evidenciant un ús agrícola del massís i d’emmagatzematge de gra en aquella època. D’època romana la tipologia més nombrosa son les vil·les agrícoles, continuant doncs amb aquest ús del massís. La distribució d’aquests 144 és desigual a les Gavarres, aquest fet rau en part a la major recerca local que s’ha realitzat en alguns punts. L’ocupació del massís a la zona costanera, sobretot a època romana és evident, aquesta es dedicava sobretot a l’exportació del vi. Fet que, per una banda, porta als autors a afirmar que el conreu de la vinya es va dur a terme a les Gavarres, guanyat superfície pel conreu en detriment del bosc; i, per l’altra, l’exportació en àmfores va suposar la instal·lació d’importants terrisseries les quals necessitaven de la llenya de les Gavarres per funcionar. Probablement a l’altre extrem de les Gavarres deuria passar el mateix. A la zona del Ter també s’han localitzat diversos forns; una branca del Ter desembocava just al sud d’Empúries i també s’utilitzava com a via de transport de mercaderies.