Custodiar, pasturar i engreixar. Els inicis de la ramaderia comercial al massís de les Gavarres (s.XIV)

La investigació d’en Lluís Sales s’ha centrat en la documentació notarial del 1328 i 1371 per tal d’avaluar l’activitat ramadera a les Gavarres sobretot durant la crisi medieval originada per a pesta negra i les males collites. Els nuclis estudiats son aquells on s’hi celebraven mercats i, per tant, eren punt de trobada de pagesos i propietaris de bestiar: Monells, Corçà, Sant Feliu de Guíxols, Cassà i Caldes de Malavella. El contracte majoritari que s’establia entres aquests dos col·lectius era l’anomenat “comande de bestiar” que consisteix en una cessió dels animals per l’engreix fins a una determinada data. Els animals amb més presència en aquests contractes son, per la banda nord, els obvicabrins i per la banda sud, els porcs. Lluís Sales conclou que en una època de crisi agrícola la pagesia va tendir a disminuir l’activitat al camp i centrar-se en l’activitat ramadera. Desmitifica així, la idea que la pagesia remença era un col·lectiu estàtic i sotmès als designis dels feudals. “A la baixa Edat Mitjana les famílies pageses eren capaces de prendre decisions econòmiques autònomes i racionals per a millorar les seves condicions de vida.”