Saltar al contingut principal

Les Gavarres
- Conèixer
- Visitar
- Galeria
- Megalitisme
Actuacions
El Consorci
Agenda

Galeria

Loading...

Sant Mateu de Montnegre (Quart)

És una església amb el campanar al costat de la façana. A l'altre costat hi trobem el cementiri. I a darrera la rectoria. Originàriament era un edifici romànic que es modificà al segle XVIII.

La imatge correspon a un alzinar premadur, és una fase molt evolucionada del bosc mediterrani. Els arbres s'han anat ajuntant deixant passar molt poca llum, la qual cosa neteja el sotabosc. A la fotografia es veu un bosc fosc amb moltes lianes que li dóna un aspecte selvàtic.

El país de la sureda

Imatge artística amb joc de llums sobre la roquera d'en Mercader.

Vistes des del cim del Puig d'Arques on hi ha una torre de guaita. A la part inferior veiem el dolmen que rep el nom del cim

Imatge panoràmica del nucli de La Pera amb les Gavarres al fons. Del nucli en destaca l'església de Sant Isidor, construït entre els segles XVI-XVIII en un estil gòtic-renaixentista sobre del temple antic del segle X.

Imatge a certa distància del mas i del seu entorn. La masia és un únic cos de planta rectangular i amb dos pisos. De lluny en destaca la porta i les finestres adovellades. El teulat és a dues vessanes. Annexades al cos principal es veuen petites dependències, amb un ús passat ramader.

Vista panoràmica del conjunt arquitectònic dels Metges. Al fons tenim el Pirineu nevat. Del conjunt destaca l'església dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Al temple romànic s'hi va afegir el campanar al s. XVI-XVII. Al clos d'entrada al temple encara es poden veure les làpides de les principals famílies de l'indret.

En primer terme trobem la roquera coneguda amb el nom de Roca Filanera. Marcada amb una creu de ferro, des d'aquest punt tenim molt bona vista de l'interior de les Gavarres i fins a la plana. El nom li ve donat per la llegenda que des d'aquí una velleta filava i avisava als lladres quan pujava un carro per assaltar-lo.

Imatge artística de diferents vessants de les Gavarres amb boira.

Imatge distant del conjunt de Santa Pellaia, format per l'església, la rectoria i dos masos; enmig de la immensitat de les Gavarres. De l'església en destaca la torre campanar de planta quadrada coronat amb cúpula.

Dalt del cim anomenat Puig Alt veiem el conjunt d'església i hostatgeria que conformen Els Àngels. És un dels llocs més populars de les Gavarres.

El llentiscle és una planta pròpia del sotabosc de les Gavarres, amb el port d'un arbust. A la imatge veiem un llentiscle monumental amb les dimensions d'un arbre.

Suro monumental situat al nucli de Romanà de la Selva. És molt conegut i forma part de l'itinerari dels Gegants del Bosc promogut per l'Ajuntament. L'arbre té un port recte i les branques gruixudes amb ramificacions, ha estat pelat fins on aquestes comencen. És un arbre amb personalitat.

L'Arboç de Can Genoher està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental. Aquest arbres solen ser de mida petita, l'exemplar de la imatge fa 8,5 m d'alçada, té una capçada de 8,2 m i a 1,30 m del terra el seu tronc mesura 2,38 m; és un dels arboços més gruixuts de Catalunya.

Lledoner monumental situat a la porta de can Mercader. El seu tronc mesura 3,96 m de diàmetre i la seva copa 17,40 m, segons el catàleg d'arbres d'interès local de Cassà de la Selva.

Arbre centenari que dóna la benvinguda davant de can Cama. En destaca un tronc robust que dona lloc a tres branques gruixudes que enfilen cap amunt.

Vall-llobrega és un poble d'oliveres. La de Mas Genesta és mil·lenària i és una de les més gruixudes de Catalunya. A la base mesura 12,64 m de perímetre i a 1,30 m d'alçada encara en mesura 8,77 m. D'alçada arriba a 10,40 m i la seva capçada té una amplada de 14,07 m.

El tronc mesura 3,43 m de diàmetre i uns 20 m de llargària. Contem 6 branques gruixudes que es van ramificant.

El llentiscle de la imatge en comptes de tenir unes dimensions d'arbust com li és propi, té forma d'arbre, amb dues branques gruixudes, des de la soca, en forma de V.

Suro monumental on destaca el seu tronc i tres branques gruixudes. Dues d'elles s'enfilen cap amunt sense masses ramificacions. Les seves dimensions van fer que l'extracció del suro es fes fins a les branques, quan normalment afecta només el tronc.

Arbre monumental pelat fins a les branques, aquesta operació normalment es limita al tronc però per les dimensions de l'arbre el pelador va considerar que podia augmentar la pela.

El tronc del suro està burat per dins com ho denoten els forats que té. Això li dóna un aspecte de vellesa que sumat a les grans dimensions fa que tinguem la sensació d'estar davant de l'avi dels suros de les Gavarres.

Exemplar mascle d'espinós. El nom li ve per l'aleta-espina dorsal que l'aixeca quan es sent amenaçat. De petites dimensions té la panxa amb colors taronges i la resta del cos platejat. És un peix protegit a nivell de Catalunya ja que en queden poques poblacions. A les Gavarres si que en tenim poblacions importants en diversos punts.

Imatge curiosa d'una flor que ha desenvolupat una trampa per insectes. Els atreu amb la olor i la seva forma fa que caiguin a dins i la polinitzin. Un cop polinitzada es tanca. La seva forma recorda una boca amb la llengua a fora.

És una herba amb una flor petita blanca. Tot i que era molt apreciada en el passat com a planta medicinal -actuava com a vomitiu, purgant i vermífug- ara ja no s'utilitza per l'elevat perill d'enverinament.

És una planta rara de llocs humits i inundats temporalment. Té flors masculines i femenines a la mateixa tija.

Planta anual típica de pradells mediterranis humits. Destaca la seva tija recte.

És una espècia molt rara i difícil de veure. Té les fulles oposades i van girant l'orientació a cada verticil.

Es veu la flor d'aquesta planta composta de petites flors blanques agrupades a la punta de les tiges.

Falguera reial, és una falguera molt rara de llocs càlids i humits. Es pot dir que és una porta oberta a l'era del Terciari, quan el clima era tropical i a la zona hi havia selves humides. Al primer terme de la imatge es veuen les fulles grans de la falguera i al fons una bassa.

Instant de l'aplec on Elvis Mallorquí fa una explicació de can Darna i la família de masovers que hi va viure els últims anys. Es veu el conjunt arquitectònic de la rectoria, el castell i l'església al fons.

Colla de peladors feinejant a l'entorn de can Cals. Aquesta feina només es pot fer unes setmanes a l'any entre la primavera i l'estiu. Només aleshores la panna de suro es separa de l'arbre.

La cuita de calç era una de les activitats tradicionals d'explotació del bosc que havien tingut lloc a les Gavarres.

Imatge de l'aplec on al fons dels assistents es veu l'antiga església parroquial del segle X. Santa Coloma de Fitor acull cada tercer diumenge d'octubre el seu tradicional aplec.

Contrast dels colors de tardor, el verd del bosc de fulla perenne amb el groc de les fulles dels ceps.

L'ofici de terrisser encara és un dels que documentem al voltant de les Gavarres. A la imatge es veuen diferents eines penjades, apunt per ser utilitzades.

La rajoleria de Can Frigola va estar uns anys que s'hi celebrava una cuita. Aquí veiem les dues boques del forn amb el foc petit a fora, per anar guanyant temperatura a poc a poc. El foc després passa a dins de la rajoleria a l'espai del forn (a sota de la graella carregada del material a coure).

És una de les fonts més actives de les Gavarres. Antigament era un lloc de trobades i berenades de la gent de La Bisbal. La imatge transmet l'ambient humit de la font amb les fulles de plataner al terra i el verdet de les pedres. La font pren el nom d'unes de les famílies benestants del municipi que tenen el mas a prop.

És del tipus biot. És a dir no és un broc que hi brolli aigua sinó que és un clot excavat a la roca on emergeix l'aigua. L'entrada està construïda amb rajols i és de petites dimensions. Diu la llegenda que hi habitava una anguila. Un grup d'homes la van voler pesar i era tant gran que es va menjar un dit d'un d'ells.

És del tipus biot. No veiem un broc sinó un clot excavat a la roca i al talús. Hi ha una construcció de volta amb pedra i morter. La font pertany al mas que li dona nom.

Un tret característic de les Gavarres son les fonts ferroses. A la imatge tenim la font Picant de Bell-lloc d'Aro, aquesta a més de ser ferrosa és picant, d'aquí el nom. Les fonts ferroses deixen un precipitat en tons vermells i taronges que els hi donen un aspecte molt peculiar.

En el camí del Jonquet anant de Fonteta a Fitor, trobem la Font d'en Plaja. És una font ferrosa com ho denota tot el precipitat en tons vermells i taronges que tenyeix tot el camí que fa l'aigua. El bassal de davant del broc es veu tot completament de color taronja.

La font de Sant Dalmau a Quart consta amb una estructura construïda amb esglaons i volta formigonada, ja que es troba a un nivell inferior del nivell de circulació. El lloc compta amb una figura de Sant Dalmau i una petita àrea de lleure. La font sol tenir aigua, com es veu a la imatge.

La font de Sant Cristòfol compta amb una construcció de volta per abrigar-la que dibuixa uns bancs al voltant. És una font molt popular a Llambilles i hi ha molt d'ús públic. La construcció està feta amb pedra i morter, també el terra està formigonat per poder accedir còmodament al broc. A sobre del broc trobem un baix relleu en ceràmica que representa l'escut del poble.

La font de la imatge és una de les més importants de les Gavarres per la història que atresora. La Font Picant de Madremanya va donar lloc a una aventura comercial de vendren la seva aigua embotellada. Testimoni d'això en queda el terra i les escales que menen a la font. L'edifici en si s'ha perdut. La font Picant és a més ferrosa com ho testimonia el precipitat taronja de la seva aigua que tenyeix tot allò que toca.

La Font de Penedes compte amb una edificació al seu voltant ja que es va intentar organitzar un negoci de vendre'n la seva aigua embotellada. L'estructura està en ruïna i no li otorga un aspecte molt agradable. La imatge és només del broc de la font sota del nivell de circulació on si que és interessant veure el precipitat groc de la seva aigua que tenyeix la part inferior de les parets i el bassal de sota el broc on s'acumula un xic d'aigua.

La font del Mas Matas es troba al costat del mas del mateix nom en direcció a la riera de can Molinas, de fet es troba tocar de la riera. La font no raja però consta d'una construcció de dimensions importants amb de pedra i amb uns plafons ceràmics que representen l'escolania de Montserrat. Aquesta imatge es deu a que la dona del propietari es deia Montserrat, o això es diu. La font consta d'unes escales de pedra per arribar-hi. La font consta d'una aixeta però ja no raja.

La font del Prat a Romanyà consta d'una paret de pedra d'on surt el broc d'aigua. Aquest es troba decorat amb les precipitacions de carbonat càlcic de la mateix aigua. A davant de la font hi ha un abeurador rectangular, construït amb pedra i morter.

La font de la Castanyeda compta amb un broc que raja intermitentment en èpoques de pluja. Surt del perfil del camí i compta amb una construcció de pedra i morter. El broc és un tub petit de ferro. I l'aigua cau en un bassal construït també amb pedra. Destaca dues pedres grosses col·locades davant de la font a mode de protecció. Es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro.

Al costat de la font del Ferro de Girona, trobem la font del Mas Pi. La font és de tipus biot i l'obertura que té es troba tancada per una reixa. L'obertura està emmarcada amb grans pedres treballades. La pedra superior té esculpida una pinya. Al costat hi ha una petita construcció amb un petit forat per on deuria sortir aigua. Aquesta font ja no raja. L'espai també compta amb uns bancs per seure.

Aquesta font és del tipus mina, consta d'una entrada i un passadís per arribar-hi. La font de les Curculles consta d'una construcció de pedra i rajol. L'entrada esta decorada amb rajols i el frontal té forma piramidal. Tot plegat li dona molta entitat a una font que avui dia està seca i no hi ha ús públic. El nom li ve que en el passadís de la mina van enganxar-hi curculles en el morter; avui dia moltes ja estan arrencades.

La font de la Teula de Palafrugell és un indret molt popular del municipi. La font consta d'un frontal de pedra coronat per un rivet de rajols. El frontal segueix una ondulació geomètrica per embellir la font ferrosa de Palafrugell. La imatge ens mostra la font de davant i es veu com raja. Tot el voltant de la font hi ha uns bancs per seure. A dalt de la font hi ha un medalló on es llegeix: "Font de la Teula 1991" data on es va reconstruir l'antiga font que es va perdre amb una riuada.

La font de l'Alau és una font de broc amb un frontal de pedra arrebosat i coronat amb llècols. A cada costat del broc es situen dos petits bancs el que denota l'ús públic de la font. Les molses i el verdet del seu voltant ens transmeten l'ambient humit de la font.

L'edifici actual de Sant Fruitós és del segle XVIII, es va construir sobre l'antiga església romànica. El temple es troba dins del nucli urbà de Llofriu, si ve disposa d'una zona verda al seu voltant. La imatge ens mostra l'espai enjardinat i una visió de l'exterior de l'església des de darrera. Amb l'absis poligonal i la torre del campanar de planta quadrada i coronat amb arcs.

A l'ermita d'Erols en destaca el pòrtic que fa 90 m2. Els orígens de l'església son del segle XII, es va restaurar en diverses ocasions, l'última al 1979 que li donà l'aspecte actual. En la fotografia en destaca el porxo i darrera seu sobresut la façana de l'ermita amb la rosassa i el campanar de cadireta.

Imatge frontal de l'església parroquial de santa Margarida de Quart. Darrera unes escalinates d'accés veiem la imponent façana pintada de groc amb la porta d'entrada emmarcada per un relleu neoclàssic. Al darrea en despunta el campanar romànic de planta quadrada i dos pisos de finestres geminades.

L'església de Santa Pellaia, antiga església parròquial, ofereix unes vistes impressionants sobre l'interior de les Gavarres. L'eslgésia està enganxada a la rectoria i en el conjunt si sumen un parell de masos i l'antic cementiri. Sobresurt per sobre de tots ells el campanar, una torre de planta quadrangular i acabat amb cúpula.

L'antiga ermita de Santa Cristina és de petites dimensions i situada a les afores de Corça. La imatge ens ofereix una visió bucòlica de l'edifici enmig d'un camp ver i un xiprer davant de la façana. A la imatge se li endevina la porta adovellada i la finestra d'espitllera a sobre. Al darrer també s'observa el seu absis semicircular típic del romànic.

La imatge mostra la capella del Calvari, final del via crucis que puja per la muntanya. A l'edifici pintat amb tons rosats en destaca l'entrada en forma d'arc apuntat i el rosetó superior. Al mig de la teulada hi ha una creu.

Santa Maria de Fenals d'Aro té dues edificacions, l'antiga a les Gavarres i la nova a les afores de Platja d'Aro. La imatge és d'aquesta última edificació construïda en època barroca. A la imatge es veu la façana amb la porta adovellada, el rosetó i el campanar inacabat. També es veu al lateral de l'edifici un rellotge de sol i l'inscripció "Pueblo de Fanals dist. municipio de Castillo de Aro partido de La Bisbal provincia de Gerona".

La imatge mostra la torre de telegrafia òptica que es va construir durant la segona guerra carlina. La torre està fortificada (espitlleres) i compta amb un fosat. El conjunt compta també amb l'església de Santa Maria i Sant Miquel, la qual està en ruïnes.

La petita ermita de Sant Joan de Salelles és d'època romànica i a la fotografia s'observa la seva façana principal i la lateral. Les dues consten de portes adovellades, la lateral dibuixa un arc de mig punt i la principal és rectangular. A sobre de l'arc triomfal es va construir el campanar d'espadanya.

Es tracta d'una ermita situada a les Gavarres dedicada a Sant Llop. Actualment està en desús. Al costat de l'ermita hi ha la rectoria. A la imatge es veu la façana del temple amb el seu arrebossat i les obertures i les cantonades amb pedres treballades. Destaca també el rosetó i el campanar de cadireta. L'edifici actual data del segle XVIII.

La imatge mostra l'exterior del presbiteri format per tres absis circulars. El temple és d'estil romànic benedictí i per la decoració dels absis amb els nervis i les dobles arcuacions es diu que es de tradició llombarda. És un temple molt important pels objectes artístics que s'hi van trobar com també perquè conté un dels pocs frescos d'època romànica conservats in situ.

La imatge ens mostra un temple religiós mig embosquinat i restaurat. Al 2018 es van acabant les obres de restauració. L'edifici té uns contraforts al lateral dret que es van construir perquè el temple ja des d'antic va presentar problemes estructurals.

Sant Mateu Nou consta d'una porta principal adovellada i amb un rosetó a la part superior. Coronant la façana principal trobem el campanar d'espadanya. La imatge ens mostra a més, l'agradable placeta de davant amb moreres que hi fan ombra.

L'església on es benera la mare de Déu de l'Assumpció és un important conjunt format per l'església, la rectoria i les restes d'una vil·la romana. La rectoria fou construïda al segle XVIII i amagà part de l'església. Aquesta és un exemple de com una vil·la romana es transforma en un temple de culte cristià. Diferents fases i adaptacions constructives li han donat l'exemple actual. A la imatge veiem en primer terme la rectoria i al fons el pòrtic d'entrada a l'església i el campanar d'espadanya.

Santa Maria de Bell-lloc consta d'una façana encalada on hi destaquen les obertures. La porta, quatre finestres i el rosetó adovellats. A sobre la taulada i destaca el campanar i una xemeneia. Això és perquè l'ermita s'hi annexà a la casa de l'ermità. El temple d'una sola nau es va construir pels volts del segle XIII, però al 1758 s'hi fa la restauració que li dóna l'aspecte actual. És un lloc de gran devoció per la gent de Palamós i entorns.

Antiga església parroquial del nucli de Montnegre. És un edifici d'origen medieval que s'ha restaurat en moltes ocasions. a la fotografia podem distingir dos cossos units per una torre campanar: l'església i la rectoria.

La fotografia ens mostra el conjunt arquitectònic de Palol, compost per un mas fortificat o casa forta i al fons l'església dedicada a Sant Sadurní, de la qual en veiem el campanyar de planta quadrada i coronat per una estructura piramidal. De l'interior de l'església en destaca la decoració de la capella del Roser amb rajola ceràmica decorada del segle XVIII que representen escenes de miracles.

A la imatge es veu l'entrada de l'església de Sant Martí de Romanyà, aquesta està situada en un lateral i consta d'un petit pòrtic. El temple actual és una suma d'elements de diferents èpoques, l'església primitiva data del segle X i XI, la planta és de creu grega i en destaca el campanar amb elements del romànic ple amb finestres geminades i d'un pis. El coronament piramidal que es veu a la imatge va ser afegit en època moderna.

La imatge ens mostra la façana principal de Sant Ampèlit on hi ha la porta d'entrada, adovellada. El temple està annexat a la rectoria. La fisonomia actual correspon a una ampliació del 1561. L'exterior està arrebossat i les cantonades son de pedra treballada. Panedes és un petit nucli gavarrenc que depèn de Llagostera.

A l'entrada de Girona a les Gavarres trobem un dels monestirs benedictincs més antics de Catalunya. La imatge ens mostra el claustre del cenobi, amb la seva doble arcuació de columnes amb els capitells amb motius vegetals. En el primer terme hi ha el pou d'aigua amb la politja i un càntir.

'ermita de Santa Llúcia fou construïda al 1717 sobre un antic temple del segle XIII dedicat a i conegut com Sant Nazari de la Ganga. Del temple en destaca la façana principal emblanquinada amb la porta d'entrada adovellada, el rosetó i el campanar d'espadanya a sobre de tot. El temple d'una sola nau es mostra mig de perfil i ens deixa veure els contraforts del lateral. En un primer terme veiem l'edifici que funciona com a refugi.

La nova capella de Santa Maria de Vallvanera es construí al 1966 per substituir la vella que s'havia convertit en part d'un habitatge privat. La nova és una petita construcció de pedra amb la imatge de la verge, a la part frontal de la capella hi ha una reixa de ferro amb el nom del lloc. A la part de darrera del teulat s'hi ha construit un petit campanar d'espadanya amb una campana. L'entorn és natural com ho demostra la imatge amb les alzines sureres envoltant la capella i el prat del davant.

És l'antiga ermita de Santa Maria de Vallvanera, es troba adossada a una casa. Podem saber que es tracta d'una edifici religiós pel campanar d'espadanya però la resta de la construcció es per dins l'habitatge. Es creu que antigament havia estat un cenobi femení dedicat a Sant Cugat. Al 1698 s'hi col·locà una imatge de Santa Maria i va canviar l'advocació. A mitjans del segle XX el conjunt fou comprat per un particular i de l'ermita en va fer el menjador de casa seva. Al 1966 es va construir la nova capella en substitució d'aquesta.

Sant Cebrià dels Alls és un conjunt format per la rectoria, el "castell" de Camós i l'església de Sant Cebrià dels Alls. La imatge es veu tot el conjunt a un costat del camí. La rectoria al fons està enrunada, el castell o el mas fortificat de Camós al mig i al costat l'església; on en destaca el campanar d'espadanya construït sobre la porta d'accés al temple. L'absis de l'església és quadrat i es troba enganxat a la sagristia, aquest aspecte se li conferi al segle XVIII. A dins les excavacions fetes han posat al descobert les fases més antigues de Sant Cebrià que datarien del segle IX.

La imatge és una vista completa de l'església i la rectoria de Fitor feta a certa distància. Darrera seu la vista ens porta fins al Massís del Montgrí. Santa Coloma és d'estil romànic, com ho denota el seu campanar de base quadrangular i el tercer pis de finestres geminades i arquacions llombardes. L'entrada a l'església es fa per un lateral amb una porta adovellada d'arc de mig punt. L'església ha estat restaurada i la rectoria és un equipament municipal, la qual cosa ofereix a l'indret moltes possibilitats d'ús públic. El seu aplec, cada tercer diumenge d'octubre és una de les cites importants pels gavarrencs.

Sant Cristòfol del bosc és un temple restaurat annexat a la casa de l'ermità. La imatge ens mostra el prominent porxo en primer terme . L'entrada a l'ermita es fa per un porta amb arc adovellada. A dalt de la façana veiem el campanar d'espadanya. Les primeres notícies de l'indret daten del segle IX però després de moltes reformes durant els segles XVI i XVII se li donà l'aspecte actual. A finals del segle XX es va restaurar l'ermita que estava enrunada i a dia d'avui és una àrea de lleure molt utilitzada per la gent de Llambilles i entorn.

Dalt del cim anomenat Puig Alt, trobem el Santuari dels Àngels. El conjunt del santuari compta amb una església i una hostatgeria. És un dels llocs més populars de les Gavarres. A la imatge veiem la façana blanca de l'església. Amb la seva porta de pedra treballada amb motius neoclàssics i el rosetó. Al fons a la dreta veiem el campanar senzill d'espadanya.

La imatge ens mostra l'exterior de l'absis romànic de l'antiga església parroquial. De l'exterior ja denota la forma típica semicircular i en destaca la decoració de tres arcuacions entre lesenes. A la lesena del mig hi ha la finestre-espitllera que dóna llum a l'altar. Per l'accidentat terreny de l'entorn, quan el poble de fenals va créixer va acabar per traslladar-se a la plana i construint l'església de fenals a prop de l'actual nucli urbà. L'església s'abandonà i inclús es va utilitzar com a pallissa.

És una petita església de les Gavarres d'època romànica. Els seus orígens fou una simple capella dedicada a Santa Maria dins de la Parròquia de Sant Mateu de Montnegre. A la imatge es veu l'exterior de l'església per darrera. Denota el seu absis semicircular i la nau d'un sol cos cobert amb volta de canó. Al mig del transcepte hi ha el campanar.

Bonica església de Quart de cronologia barroca. La foto és de la façana principal amb parament de pedres irregulars menys als anglès i a la porta d'entrada. Sobre la porta destaca el rosetó. L'eslgésia es va construir sobre una petita esglesiola preromànica de la qual en queden alguns vestigis.

Imatge poc usual del pont de pedra d'accés a la font del Bisbe nevat.

Pont construït amb pedra i volta de rajol a plec de llibre per salvar el curs de la riera del Vilar.

Pont per salvar el desnivell de la riera del Vilar construït amb pedra i volta amb rajol a plec de llibre.

Pont construït amb pedra i morter per salvar la riera de Sant Pol.

La imatge ens mostra un conjunt de cassoletes gravades a la roca i unides entre elles per reguerons. Aquesta llosa es troba a les immediacions del dolmen del Doctor Pericot i es creu que serien també de cronologia prehistòrica. La seva funció encara no es sap amb certesa: hi ha qui diu que es per fer rituals al voltant de l'àrea sagrada, hi ha qui diu que son marques territorials o inclús mapes.

El massís de les Gavarres atresora un important patrimoni megalític. La zona de Fitor és una de les que ostenta més concentració d'aquests elements. A la imatge és veu el dolmen del Mas Estanyet, en el qual si observa l'entrada, el corredor d'accés i la cambra funerària al fons. Aquesta es composa per unes lloses que la delimitant-la i unes altres que la cobreixen. Al voltant d'aquesta estructura també és visible el cromlech, un cinturó de pedres que aguantava el túmul de terra que tapava l'estructura de pedra. El que veiem avui dia amb la imatge hem d'imaginar que s'enterrava.

Aquest és un dels conjuts d'inscultures més importants de les Gavarres. Es tracta d'una llosa trobada al Puig Perich de Celrà on hi cassoletes de diferents dimensions unides per reguerons. La més impressionant és la central, de la qual surten tres reguerons, dos van a dues cassoletes i el tercer sobresurt de la pedra. Aquestes cassoletes se'ls hi atribueix una cronologia megalítica, si bé a Celrà no s'hi ha localitzat cap dolmen, cista o menhir si que hi ha la petjada humana amb representacions com aquestes. No es sap del cert si tindrien una funció de ritual o territorial.

La imatge ens mostra un dels sepulcres dolmènics de les Gavarres. El dolment dels Tres Peus deu el seu nom a les tres lloses verticals que sustenten la coberta. És del tipus de galeria catalana i es troba a la Serra d'en Cals un dels focus de més concentració a les Gavarres, juntament amb Calonge i Romanyà (Santa Cristina). Tot i no apreciar-se en la imatge aquest dolment té un grafiti de la guerra civil espanyola on hi ha les sigles POUM.

El dolment de la Cova d'en Daina és el més important de les Gavarres. Declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és un bon exemplar de dolment de galeria catalana. La imatge és una vista frontal del monument megalític, on es veu l'entrada, el corredor d'accés i la cambra funerària al fons. Tot encerclat pel cromlech, el cinturó de pedres que aguantava el túmul de terra amb què es cobria l'estructura. Ens hem d'imaginar que el que veiem avui dia és l'esquelet de pedra qua anava enterrat i el que es veia era una petita muntanyeta. Tot el conjunt fa deu metres de diàmetre.

Les cistes eren monuments megalítics anteriors als dolmens i eren tombes individuals o de dos individus enterrats al mateix moment. Son caixes de pedres que un cop es tancaven no es tornaven a utilitzar. La de la imatge està molt ben conservada, te onze lloses in situ i tres que es troben un xic desplaçades de la seva ubicació original. La cista es troba enmig d'una sureda al costat de la carretera que puja de Calonge a Romanyà. Aquest últim nucli de població és un dels grans focus en megalitisme a les Gavarres.

La fotografia és una vista frontal del dolmen del Mas Bouserenys un exemple dels més antics, els anomenats sepulcres de corredor. Aquí distingim el corredor d'accés que s'estreny per delimitar el pas a la cambra funerària. Aquesta conserva una de les lloses. Al voltant podem entreveure el cromlech que aguantaria el túmul de terra que originàriament cobriria l'estructura descrita. Aquest monument es troba enmig d'una sureda a tocar de la urbanització.

La imatge del Menhir de la Murtra no denota la seva imponéncia. Aquesta pedra dreta mesura 2'35 cm d'alçada, 0'70 cm estan enterrats. Es de tipus fal·liforme i de secció quadrada. No es sap si tindrien una funció de delimitació territorial o formarien part d'algun ritual. Aquest exemplar es troba molt aprop del dolmen de la Cova d'en Daina.

El menhir de la imatge tot i aparèixer voltat d'arbres es troba en la part alta de la urbanització de Puig ses Forques a Calonge. Molt a prop seu hi ha també un dolmen. El menhir mostra un conjunt de dinou cassoletes gravades i té forma d'estela. La part vista del menhir mesura 2 m i té 30 cm enterrats. Avui dia s'erigeix a un lloc que no és l'original, el qual es desconeix.

En època megalítica després de la utilització dels dolmens com a tombes col·lectives se'n succeeix una altra on aprofitaven les mateixes cavitats formades naturalment entre blocs de pedra erràtica. L'exemple de la imatge, la Cova del Ronquillo ens mostra una gran pedra triangular que ha acabat assentada entre dues de petites que li donen una certa alçada, Lluís Esteva l'excavà i hi trobà evidències que havia estat utilitzat com a lloc d'enterrament durant la prehistòria recent.

A la imatge hi ha una ginesta arbustiva, rara a Catalunya però freqüent a les Gavarres en llocs perturbats i càlids. Té una flor groga que destaca per sobre del verd de les fulles.

A la imatge veiem una bonica flor blanca de quatre pètals amb una taca granate a la seva arrel. Està protegida a les Gavarres perquè es molt rara, però després s'ha sabut que es una espècie introduïda amb alguns treballs forestals ja que és molt comuna al sud d'Espanya.

A la imatge veiem una herba molt discreta, però és una de les quatre plantes protegides de l'Espai natural protegit de les Gavarres, ja que en el context català només s'ha documentat a les Gavarres i al Montseny.

La imatge ens mostra una papillonàcia arbustiva, molt bonica, amb flors grogues semblants a les de ginesta i unes fulles primer que cobreixen la tija. Es fa servir molt en floristeries i està protegida pel decret del PEIN de les Gavarres.

Al cor de les Gavarres trobem tres cims que son els de més altura del massís. Son el Puig d'Arques, el Puig d'Aiguaró i el Puig de les Gavarres que veiem a la imatge. La Gavarra està fotografiada des del cim del Puig d'Arques hi tenim una imatge amb la distància suficient com perquè l'alzinar que la cobreix ens doni una sensació de mantell verd i esponjós.

La pineda de pi blanc com la que veiem a la imatge es troben en antigues feixes de conreu (olivets o vinyes) que a l'abandonar-se s'han colonitzat per plantes pioneres com el pi blanc i que després seran substituïdes per d'altres.

La imatge es veu la típica sureda a les Gavarres que per poder-la pelar s'ha estessat el sotabosc. El seu aspecte es molt net i amb la franja inferior dels suros ben vermella perquè és el seu color i a més s'ha potenciat amb el fungicida.

La imatge és d'una sureda on fa anys que no s'hi ha intervingut. El sotabosc s'ha anat desenvolupant com una massa densa i impenetrable.

A la imatge veiem un pradell amb isoets, unes plantes primitives molt senzilles que no fan flor. Aquestes zones son mal drenades i queden inundades a l'hivern, quan els isoets creixen. A l'estiu passen desapercebuts ja que només en queda la part subterrània.

Els pins de la imatge son introduïts a les Gavarres, pertanyen a zones continentals i aquí van ser plantats després d'algun incèndi. Son arbres que creixen a poc a poc i rectes, s'utilitzaven per postes de llum i en el món de la fusteria.

El trèmol és una espècie d'arbre pionera que creix en zones obertes i amb perturbacions. A la imatge veiem un conjunt de trèmols al costat d'un camí forestal. Amb el pas dels anys aquests seran substituïts per altres arbres.

La imatge correspon a un alzinar premadur, és una fase molt evolucionada del bosc mediterrani. Els arbres s'han anat ajuntant deixant passar molt poca llum, la qual cosa neteja el sotabosc. A la fotografia es veu un bosc fosc amb moltes lianes que li dóna un aspecte selvàtic.

La imatge ens mostra una plantació de castanyers en una zona de vessant obaga i húmida. Aquests llocs abans hi havien alzinars i rouredes, però l'explotació forestal va fer que si plantessin castanyers pel seu ús en la fabricació de botes, bastons, caixes d'arangades. Per aquest motiu els castanyers de la imatge presenten molts rebrots.

Les formacions de pi pinastre com la de la imatge necessiten humitat i sòls àcids o sorrencs per créixer. A les Gavarres es donen aquestes dues condicions, per tant, un pi que en el context català és rar, aquí el tenim formant boscos d'arbres alt i rectes, amb la capçada esclarissada.

A les vores del Daró en llocs sorrencs i secs s'hi han afavorit les pinedes de pi pinyer com la de la imatge. En aquest cas a més, hi ha un ramat que manté a ratlla el sotabosc. Aquest ambient de plana aluvial és força singular a les Gavarres, el podem trobar aquí i al pla de Salellas.

La imatge està presa a dalt de l'altiplà de Fitor, entre el Mas Petit que apareix a la fotografia i el Mas Plaja. Aquí trobem zones de conreu que encara es mantenen, les quals aporten diversitat paisatgística, alhora que afavoreixen la biodiversitat.

A les Gavarres tenim pocs espais oberts, és a dir, espais com el de la fotografia sense bosc. És molt important mantenir els antics conreus com a prats o com a llocs erms per afavorir la biodiversitat i la prevenció d'incendis.

Els verns són arbres de ribera, necessiten aigua permanentment i son indicadors que hi ha aigua tot l'any. Aquesta fotografia ens mostra la verneda del Celrè formada per arbres de bona mida. Les vernedes amb el canvi climàtic estan desapareixen de les Gavarres.

Antiga bassa de rec per l'hort del mas. El seu abandó ha provocat que els sediments s'hi acomulessin i esdevingui el lloc idoni per plantes i animals aquàtics com les granotes. Tampoc és estrany que aus com els ànecs l'aprofitin.

L'aloc quan floreix fa unes petites flors compostes d'un bonic color lila o amb tons rosats i blancs. A l'aloc li agraden els àmbients humits i a la imatge en veiem un exemple al voltant del Rissec. L'aloc té una estructura d'arbust si bé pot créixer fins a unes mides d'arbre petit.

El Rissec com el seu nom indica sol anar sec la major part de l'any, a la imatge es veu el curs del riu ben sec.

La riera agafa el nom de la propietat. És una riera intermitent de les Gavarres però que en el seu moment hi van construir un molí fariner. En la imatge es veu la resclosa del molí de Can Vilallonga amb l'aigua brollant per sobre i caient amb una cascada petita a la bassa que s'hi ha fet a sota.

El Rissec és un afluent del Daró i passa per diversos pobles. A la imatge es veu el Rissec ben ple passant per Monells. El Rissec és un "riu" intermitent de les Gavarres que nota l'estiatge de l'estiu, tot i que a la imatge apareix amb el màxim del seu cabal.

La imatge mostra un àmbient de riera paradisíac. La riera de Sant Cristòfol transcórrer entremig de verns i flora de ribera que li donen un marc de diferents verds molt bonic. En el punt de la imatge la riera arriba a la font de Sant Cristòfol, lloc molt popular per la gent de Llambilles.

El municipi de Palamós entra a les Gavarres per la vall de Bell-lloch. Un espai amb una gran concentració de patrimoni, ja que antigament havia estat habitada. La vall s'estructura al voltant de la Riera de Bell-lloch. La imatge recull el moment que aquesta salta per sobre la resclosa del molí del Mas Xifra de Vall, popularment conegut com del Mas Antoniet.

Fotografia d'àmbient fluvial. El Daró al seu pas pel pla de Salelles dibuixa petites gorgues reservoris per la fauna en les èpoques d'estiatge. Joncs i salzes emmarquen el Daró a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.

Les petites rieres de les Gavarres ens ofereixen boniques imatges de gorgues com la riera de Camós a la fotografia. Aquí veiem una gorga formada enmig de diàclasis de granit, ben arrodonides.

La foto mostra una gorga del riu Daró durant l'estiu on encara hi ha aigua i on la gent de l'entorn i acostuma anar a banyar-se.

Uneix-te al nostre butlletí

Subscriu-te

Contacte

Consorci de les Gavarres
Finca Camps i Armet, s/n (Can Geronès)
17121 Monells
+34 972 64 36 95
consorci@gavarres.cat

Segueix-nos

Instagram
Facebook
X (Twitter)
Vimeo
Youtube

Consorci Gavarres

Conèixer Les Gavarres
Visitar Les Gavarres
Actuacions

Consorci de les Gavarres. Copyright © Tots els drets reservats.
Avís Legal / Política de protecció de dades / Accessibilitat / Política de galetes / Mapa web