A Sant Miquel, hi destaquen els absis d’estil llombard, i a la part sud s’insinua l’antic claustre, que actualment forma part d’una finca particular. El 1592 les rendes del monestir van ser unides a les de Sant Pere de Galligants i al segle XVIII l’església de Sant Miquel ja només servia per als enterraments dels habitants de Cruïlles. Aquesta situació contrasta fortament amb el que passava als segles medievals. Als volts de 1035 els senyors de Cruïlles, i potser també els de Sant Sadurní, degueren fundar el monestir, que va passar a dependre d’un monestir italià, San Michele della Chiusa, prop de Torí. Amb les donacions patrimonials que va rebre al llarg dels segles XI, XII i XIII, va poder viure-hi una reduïda comunitat de monjos, entre cinc i set, sota les ordres d’un prior nomenat des d’Itàlia. Al voltant del priorat va néixer la vila de Sant Miquel, el segon nucli en importància al terme de Cruïlles. Actualment, tot i la seva importància arquitectònica i la seva vàlua quant a patrimoni cultural, el monestir presenta un estat de deixadesa.
Indicacions:
Des de la Bisbal s’agafa la carretera GI-664 de Santa Pellaia que porta cap a Cassà de la Selva. A pocs quilòmetres trobem el poble medieval de Cruïlles. Entrem al nucli, just després d’un revolt pronunciat, girem pel carrer que baixa, que ens porta al barri de Sant Miquel passant per sota de la carretera d’on veníem. Arribem al petit grup de cases que formen el nucli del veïnat i a mà esquerra hi ha el magnífic monestir romànic.
Informació extreta del llibre Guia d'Itineraris: Les Gavarres espai natural, de BRAU edicions.