L’aigua a les Gavarres sempre ha estat un recurs molt escàs. La irregularitat de les precipitacions i llur acumulació en unes èpoques determinades de l’any varen comportar que el seu aprofitament fes necessari un complex sistema de recollida i derivació: pous, cisternes, sínies, basses, bassiols, recs, aqüeductes, rescloses, mines d’aigua, polenques, etc.
Un dels aprofitaments de l’aigua més sorprenents avui i més productius en el passat és el de la fabricació de glaç. Aquesta indústria ja es troba documentada en el massís des de mitjan segle XVI i arriba al seu esplendor entre mitjan segle XVII i finals del segle següent. S’han localitzat les restes de 11 pous de glaç. Són estructures de grans dimensions, construïdes amb pedra a les obagues del vessant nord i cobertes amb una volta, també de pedra.
La voluntat dels habitants de les Gavarres d’aturar l’aigua que baixava vers la plana pels rius i rieres, ens ha deixat les rescloses com a testimoni. La bassa que es forma darrera la resclosa assegurava el cabal d’aigua necessari per poder regar l’hort, per omplir els dipòsits, per proveir poblacions o per fer anar les moles dels molins fariners.
A banda de llur utilització més directa com a element constructiu, les pedres i minerals van merèixer l’aprofitament per a indústries de gran importància, com la fabricació de calç, la mineria o la fabricació de rajols o obra en general.
L’explotació de minerals - principalment barita, galena, ferro i quars -, ha deixat un important llegat de mines a Mont-ras, Llofriu, Celrà, Quart, Calonge, Sant Joan de Palamós, Vall-llobrega i Cruïlles. Cobertes per la vegetació i sovint perilloses, no pot deixar de sorprendre’ns la densitat de l’entramat de les galeries i dels pous que, fins als anys quaranta del segle XIX, van construir generacions i generacions de miners, dels quals avui no en queda pràcticament cap record. També les terres argiloses de Cruïlles, Juià, Sant Martí Vell i Quart van ser intensament aprofitades, en el cas de les de Vacamorta a Cruïlles, fins als nostres dies. A les Gavarres s’han localitzat un gran nombre de forns d’obra, entre els quals destaquen algunes rajoleries de finals del segle XVIII. Els darrers forns van deixar de funcionar als anys trenta del segle passat. Les pedres calcàries existents a diferents punts del massís varen ser aprofitades per a la fabricació de calç. Dels 40 forns de calç localitzats fins al moment, 20 es troben a la zona de Fonteta-Peralta.