Portada del llibre

Biblioteca Lluís Esteva

La Biblioteca Lluís Esteva és una línia editorial creada pel Consorci de les Gavarres l'any 2003. Aquesta col.lecció es nodreix dels treballs guanyadors del Premi Joan Xirgo de recerca. Pren el nom de Lluís Esteva i Cruañas (Sant Feliu de Guixols, 1906-1994), que va dedicar bona part de la seva vida a la descoberta, l'estudi i la divulgació del patrimoni històric. En aquesta pàgina podreu consultar i descarregar els números publicats, en format PDF. Llibres editats dins la col·lecció: 

Flora singular de les Gavarres. Modesta Juanola.  La custòdia del territori a les Gavarres. Xavier Basora i Xavier Sabaté Fauna aquàtica de les Gavarres. Dani Boix, Stéphanie Gascón, Mònica Martinoy, Eli Montserrat i Jordi Sala  Agustí Casas i l'arqueologia a les Gavarres. Francesc Aicart.  Els peixos de les Gavarres i entorns. Quim Pou, Miguel Clavero i Lluís Zamora.  Històries amagades de les Gavarres. Elvis Mallorquí.  Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres. Sandra Saura. Gestió silvopastoral dels boscos mediterranis: el cas del massís de les Gavarres. Albert Besalú, Josep López i Núria Simon.  Qui fa calç va descalç. L'elaboració tradicional de la calç a les Gavarres. Jaume Badias Mata.

1. Flora singular de les Gavarres

El llibre, Flora singular de les Gavarres, descripció, corologia i propostes de gestió de les espècies d'interès, és obra de Modesta Juanola, mestra i biòloga especialitzada en botànica. En aquest llibre l'autora ens apropa a la vegetació i flora de les Gavarres i ens selecciona, a través de diversos criteris (corologia, distribució, raresa, estatus de protecció, etc.) les espècies de major interès. Per a cadascuna d'elles es descriu detalladament la seva morfologia, període de floració, corologia, estat de les poblacions i mesures de gestió per a la seva conservació. També s'hi acompanyen imatges de la planta i mapes de situació a nivell de Catalunya i del massís de les Gavarres.

2. La custòdia del territori a les Gavarres

En aquest llibre els ambientòlegs Xavier Basora i Xavier Sabaté analitzen les Gavarres des de l’òptica de la custòdia del territori. A partir de la consulta documental i d’entrevistes a propietaris, experts, entitats i administracions, els autors estudien les oportunitats i limitacions en la planificació i gestió d’aquest espai a través de les tècniques de custòdia. El treball conclou amb un seguit de propostes per a promoure l’ús de la custòdia del territori. 

3. Fauna aquàtica de les Gavarres

Aquest acurat treball de recerca elaborat per Dani Boix, Stéphanie Gascón, Mònica Martinoy, Eli Montserrat i Jordi Sala, fa unes aportacions molt notables al coneixement dels ambients aquàtics del massís i de la fauna que hi habita, amb 250 basses i punts de cursos fluvials inventariats i 353 taxons animals identificats. També proporciona informació detallada de la distribució de les principals espècies invasores, l’afectació sobre la fauna autòctona i incorpora mesures preventives i correctores sobre la fauna invasora.

4. Agustí Casas i l’Arqueologia a les Gavarres

"La història que se'ns conta, en aquest llibre que teniu, lector amable, a les mans, té com a protagonista principal —no podia ser d'altra manera— les Gavarres i com a secundaris un grapat d'homes notables, gent del seu temps, uns ben coneguts i protagonistes principals dels orígens de l'arqueologia del nostre país, i altres, tan o més extraordinaris que aquells, que, per primera vegada, se'ns fan presents no com a fantasmes difuminats i quasi intangibles, sinó de carn i ossos, amb claredat; personatges notables que, des de la discreció més absoluta, o bé eren poc i mal coneguts o bé, completament inexistents tot i haver realitzat, sovint, una tasca clau i d'enorme importància". (J.M. Nolla i Brufau).

5. Els peixos de les Gavarres i entorns

La monografia "Els peixos de les Gavarres i entorns" és el resultat del Premi Joan Xirgo XV edició. Els autors de l’estudi són Quim Pou, Miguel Clavero i Lluís Zamora. El llibre està il·lustrat amb dibuixos de paisatge de Joan Escribà i dibuixos naturalistes dels peixos de Miguel Clavero. El llibre descriu les espècies de peixos presents a les Gavarres i el seu entorn, tant autòctones (5 espècies) com introduïdes (10 espècies); el poblament potencial i l'estat actual del poblament de peixos; l'estat de conservació de les espècies autòctones; i analitza el cas concret de l'espinós -la distribució a la zona, la caracterització dels seus hàbitats, la seva estratègia vital així com els seus refugis i moviments poblacionals-. Finalment fa propostes de gestió per a la conservació dels peixos.

6. Històries amagades de les Gavarres

El llibre “Històries amagades de les Gavarres” és fruit de l’encàrrec que va fer el Consorci de les Gavarres a l’historiador Elvis Mallorquí en quedar desert el Premi Joan Xirgo XVI edició. El llibre és un recorregut per les Gavarres que fa aflorar antigues històries que havien restat amagades fins ara en els arxius. A mida que llegim el llibre anem descobrint històries relacionades amb llocs que seran ben familiars als qui coneguin mínimament les Gavarres. En els diferents capítols se’ns parla del naixement de les parròquies, de castells que no son castells, dels termes de pedra, dels veïnats, de masos i famílies, de celleres, de camins perduts, de conflictes entre veïns o clergues, de cavallers i pagesos, de boscos, de molins, de vidriers, de calçiners,… Històries que Elvis Mallorquí ens explica amenament però amb rigor i que aporten molta informació, interessant i novedosa, de com eren el poblament, l’ús i l’organització social i territorial a les Gavarres en l’edat mitjana.

7. Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres

La publicació “Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres” és una selecció de la recerca feta per Sandra Saura sobre el coneixement popular de les herbes remeieres. L’autora amb un seguit d’entrevistes ha compilat les receptes de 19 informants gavarrencs. Carabassina, poma del ciri, olivarda, nap de banya de bou, etc. són algunes de les plantes que podem trobar al llibre amb les seves receptes i el seu us. El llibre es presenta amb un format de catàleg etnoflorístic amb una fitxes per planta i un catàleg de receptes: vi de saüc, oli d’olivarda, pomada meravella, entre d’altres. Gràcies a la bona predisposició dels informants a compartir el seu coneixement s’ha pogut dur a terme aquesta publicació i així preservar aquesta saviesa popular.

8. Gestió silvopastoral dels boscos mediterranis: el cas del massís de les Gavarres

Els autors, Albert Besalú, Josep López i Núria Simon, estudien en aquest llibre el potencial silvopastoral de les Gavarres per proposar actuacions de gestió que amb el suport de la ramaderia ajudin assolir boscos més resistents a pertorbacions com ara els incendis forestals. Així, s’analitzen l’estat de la cabana ramadera, la potencialitat farratgera de la flora i vegetació del massís, la planificació i les actuacions que es duen a terme en matèria de prevenció d’incendis forestals, com a informació de base per definir les àrees prioritàries de gestió i fer propostes d’actuació. L’estudi es pot fer extensiu als boscos mediterranis de terra baixa i vol servir també de recull de dades bàsiques d’interès silvopastoral en l’àmbit mediterrani.

9. Qui fa calç va descalç. L'elaboració tradicional de la calç a les Gavarres

El llibre de Jaume Badias a partir d'onze entrevistes teixeix la història de la calç a les Gavarres. Els personatges ens parlen sobretot de la zona de Forallac on després de la guerra civil hi va haver un repunt de l'activitat de la calç. Tot i que cap informant es considera calciner d'ofici, ja que era una activitat secundària, ens relaten el procés de la calç, l'organització del treball, els forns de havien treballat i que recorden, el final de la calç, la terminologia que feien servir i les seves anècdotes. A més a més, en el llibre no falten referències a d'altres zones calcícoles de Catalunya i referències d'època romana, gràcies a les quals sabem que el procés d'elaboració havia canviat ben poc. De les altres zones de les Gavarres tenim un llistat dels forns existents però com que ja fa temps que ningú no els fa cremar no s'ha trobat informació, caldria un altre tipus de recerca per clarificar el volum de calç, les jornades i els grups de treball d'aquestes altres zones.