Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres Consorci de Les Gavarres

Itinerari literari Mercè Rodoreda

En aquest Any Rodoreda, que commemora el centenari del naixement de l’escriptora i el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, ocorreguda l’any 1983, s’han preparat tot un seguit d’actes i de publicacions. Una de les novetats és la creació d’itineraris literaris rodoredians com aquest de Romanyà de la Selva. El més important d’un escriptor és la seva obra. Però, sovint, per a explicar una obra ajuda de conèixer els llocs que han acollit l’escriptor, i la vida viscuda en aquests llocs. Aquest és l’objectiu dels itineraris literaris: llegir l’obra en el mateix lloc on ha estat escrita, llegir l’obra en el mateix lloc que l’ha inspirada, llegir l’obra en el mateix lloc que l’escriptor ha viscut i ha recreat, per a conèixer millor l’obra.

ITINERARI LITERARI RODOREDA-ROMANYÀ
Mariàngela Vilallonga
Universitat de Girona /Institut d’Estudis Catalans

Hi ha uns quants llocs rodoredians, són els llocs en els quals Mercè Rodoreda va viure i va escriure i, en conseqüència, són també els llocs que l’escriptora va fer reviure en les seves obres. Perquè, com deia M. Àngels Anglada, “el paisatge crida la mirada”. I Mercè Rodoreda va afirmar que la seva ocupació preferida era mirar i que la pitjor de les desgràcies que li podria passar seria no poder mirar. Els paisatges que van cridar la mirada de Mercè Rodoreda, que configuren la geografia literària de Mercè Rodoreda, són per ordre cronològic en la vida de l’escriptora: Barcelona, França i París, Ginebra, Viena i Romanyà de la Selva.

A les nostres terres, tenim Romanyà de la Selva, un dels llocs rodoredians per excel•lència, perquè l’escriptora hi va viure els darrers onze anys de la seva vida; perquè hi va escriure algunes de les millors pàgines de la literatura, ja no només catalana, sinó universal; i perquè és el lloc on reposa per sempre.

Mercè Rodoreda va viure a Barcelona els primers anys de la seva vida, des que va néixer, el mes d’octubre de 1908, fins que va haver-ne de marxar, el gener de l’any 1939, amb el Bibliobus de la Institució de les Lletres Catalanes, juntament amb altres escriptors, cap a l’exili, destí: França. Va pasar el començament de l’exili a Roissy-en-Brie, a prop de París, un París que va haver d’abandonar perquè també allà hi va arribar una altra guerra i l’ocupació alemanya. Va sobreviure a Llemotges, a Burdeus, cosia més que escrivia, per poder tirar endavant. Tornà a París, acabada la guerra, la segona guerra mundial, la segona guerra que va viure Mercè Rodoreda. L’exili continuà, i la supervivència, a França, des de 1939 fins a 1954. El trasllat a Ginebra representà un canvi beneficiós per a Rodoreda, ja no hi havia tantes penúries econòmiques, l’exili s’amorosia. L’any 1971, la visita a Viena suposà una nova baixada als inferns, de decepció, de desamor, de mort.

A Barcelona, al casal de l’avi Gurguí, amb jardí i un monument a Jacint Verdaguer inclòs, Rodoreda va fixar per sempre més en el seu interior les imatges plaents del jardí de la infantesa. La vida a París va ser urbana, llevat del parc de Luxembourg, amb les estàtues de les reines de França, que captivaven l’atenció de Rodoreda. Els parcs de Ginebra, el llac de Ginebra, les muntanyes que envolten Ginebra van significar la natura civilitzada i exuberant. Ginebra són totes les flors del món, exquisidament ordenades. Viena li deixà un record inesborrable que la perseguirà, fins al final de la seva vida. I el record es barrejà amb un parc, uns arbres, la por, l’infern, l’altre cantó del mirall.

I finalment Rodoreda arriba a Romanyà, Carme Manrubia li fa el jardí de tots els jardins, el del casal Gurguí i el del parc dels Brusi de la infantesa, el dels somnis, de París, i sobretot de Ginebra, el de Mirall trencat, i una casa al mig del “jardí de cent mil metres”, per a viure i per a escriure. Les muntanyes de les Gavarres, segures, sempre verdes, ofereixen la pau necessària a Rodoreda, que fins aleshores havia hagut de fer “de pedra que rodola”. A Romanyà hi ha la natura, tota, sense cultivar, sense ordenar, però amb la possibilitat de recrear el jardí de la infantesa, el de Mirall trencat, el jardí de tots els jardins. Hi ha grans quantitats de pau, hi ha grans quantitats d’arbres. Però hi ha encara els malsons. Hi tornen a aparèixer grans quantitats de por, hi retornen els arbres del parc de Viena, hi nien els records no volguts. Hi torna a haver temps per a escriure, després de crear el jardí. A Mirall trencat, Viatges i flors, Quanta, quanta guerra…, hi ha totes les fulles de milers d’arbres que miren tot el que ella fa i tots els camins que menen a l’interior d’ella mateixa. La mort arriba massa d’hora per a Rodoreda. Reposa a Romanyà en un petit cementiri que mira al mar i al costat de “les pedres mil•lenàries” del dolmen.

Itinerari literari Rodoreda Romanyà

Romanyà de la Selva té un itinerari literari que s’atura en els llocs rodoredians i que es pot seguir amb diverses possibilitats. L’itinerari ressegueix el Romanyà protagonista de les obres que Mercè Rodoreda hi va escriure, les dels darrers anys de la seva vida. El visitant que arriba a Romanyà de la Selva i passeja pels seus camins troba dotze rètols en cadascun dels dotze punts rodoredians triats. A cada rètol hi ha un número que correspon al punt del recorregut sencer i un text breu, extret de les obres de Mercè Rodoreda, escrites a Romanyà de la Selva, que fa possible que el visitant afegeixi la seva mirada a la mirada de Rodoreda sobre el seu entorn.

Una segona possibilitat consisteix en seguir els dotze punts rodoredians i llegir, a més de les frases emblemàtiques dels rètols, els textos ja més extensos que apareixen en l’itinerari literari autoguiat que s’ha editat dins la col•lecció d’Itineraris de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona. El lector-caminant podrà aturar-se a cadascun dels dotze punts, que té localitzats en un mapa del recorregut al final de la guia, i llegir les paraules de Rodoreda en el mateix lloc que van ser escrites, al mateix temps que pot contemplar, conèixer i viure la natura de la muntanya.

Una tercera possibilitat és la de seguir l’itinerari teatralitzat, guiat per actors i actrius que declamen els textos triats, o els llegeixen en veu alta, en cadascun dels punts, i expliquen la relació de Rodoreda amb Romanyà. Aquest itinerari literari el poden seguir escoles, instituts i grups, prèvia reserva, i a més l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro l’ofereix uns dies determinats.

Així, tot contemplant l’immens paisatge que ofereix el mirador de la plaça de l’església, podem reviure un fragment d’aquell text que Rodoreda va escriure sobre Romanyà: “Les Gavarres, totes un alzinar, a l’hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d’un dels paisatges més dolços de Catalunya.” O davant d’El Senyal Vell, la casa de Carme Manrubia que va acollir Rodoreda els primers anys, el visitant pot contemplar encara com “Una olivera de tres branques, signe de pau, senyoreja a l’entrada al costat de tres xiprers signe de bon acolliment”, de Viatges i flors. “I naturalment, el llorer”, de Mirall trencat, també és darrere la casa. I, enmig dels boscos de les Gavarres, el visitant pot sentir aquella sensació que descrivia Rodoreda a Quanta, quanta guerra…, quan llegeixi, “Em va semblar que no era jo qui caminava sinó els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o ell havia entrat en mi?”

L’itinerari literari Rodoreda Romanyà és un viatge pel Romanyà descrit per Mercè Rodoreda en les seves obres, és un viatge a través de l’obra rodorediana més íntima, més enigmàtica, i pel Romanyà més secret. Tot plegat és una invitació a llegir les obres de Mercè Rodoreda o és un bon complement a la lectura de les obres de Rodoreda, que es poden trobar en l’Espai Rodoreda, punt d’informació sobre l’escriptora en l’antic Hostal de Romanyà. L’escriptora reviu a Romanyà, en l’any del seu centenari.

Març 2008

 

Enllaços web

Any Rodoreda
El Refugi
Ajuntament Sta Crisitna d'Aro

Fundació Mercè Rodoreda

 

  • Patrocinadors :
Consorci de les Gavarres - Finca Camps i Armet, s/n (Can Geronès) - 17121 Monells - Tel. 972 64 36 95 consorci@gavarres.cat
Gestor web Comunicatek