Et trobes aquí:
Inici
> Les Gavarres
> Coneguem les Gavarres
Coneguem les Gavarres
En aquesta pàgina trobareu els textos de l'Exposició Coneguem les Gavarres que ha estat exhibida de manera itinerant des d'agost de 2001 fins a desembre de 2002 a 26 localitats dels municipis de les Gavarres. Per a obtenir els textos de cadascún dels plafons que han integrat l'exposició, feu un clic damunt els següents apartats.
El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb el de Begur, l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès. Més detalls
Després d’haver estat intensament poblades, les Gavarres són avui unes muntanyes pràcticament deshabitades. Queden únicament tres petits nuclis amb població permanent: Sant Pol de la Bisbal, Romanyà de la Selva de Santa Cristina d’Aro i Sant Mateu de Montnegre de Quart. Més detalls
L’origen de les Gavarres es situa en el paleozoic, ara fa uns 600 milions d’anys, quan les roques que avui formen el massís estaven submergides encara sota el mar. El procés de formació ha durat molts milions d’anys i ha culminat en el quaternari, amb les variacions del nivell del mar produïdes per les glaciacions i que han acabat de perfilar el seu relleu actual. Més detalls
La xarxa hidrogràfica de les Gavarres està formada per nou conques (Onyar, Ter, Rissec, Daró, riera de Peratallada, riera Grossa de Pals, Aubí, riera de Calonge i Ridaura), a les quals aporten les seves aigües una gran quantitat de rieres i torrents (les rieres de Verneda, de Vall-llobrega, de Bell-lloc i de la Ganga i els torrents de Cavorca i del Folc, entre molts d’altres).
Més detalls
L’alzinar, el bosc més característic de la mediterrània septentrional, devia ocupar antigament la major part del massís, arrelant especialment en terrenys pissarrossos, profunds i humits, més abundants a la meitat nord. Aquesta comunitat presenta actualment però una distribució molt inferior a la que potencialment li pertocaria, com a resultat d’una perllongada pressió antròpica. Més detalls
La sureda és un bosc esclarissat i obert, amb un estrat arbori dominat per l’alzina surera i acompanyada per pi pinyer i pinastre. Aquesta cobertura afavoreix la formació d'un sotabosc ric en arbusts amants de la llum i l’escalfor com el bruc boal i d’escombres, diferents espècies d’estepes, el cirerer d’arboç, la gatosa, etc. i d'on desapareixen, per falta d'humitat, les molses i les lianes. Més detalls
En un paisatge vegetal marcadament mediterrani, els cursos d’aigua del massís generen unes condicions particulars de disponibilitat d’aigua i frescor ambiental que afavoreixen la formació de petits bosquets de ribera al seu voltant. Aquestes comunitats caducifòlies ofereixen a la tardor una riquesa de colors que contrasta amb la verdor permanent pròpia dels alzinars i suredes propers. Més detalls
Les brolles i les pinedes són les comunitats vegetals més abundants a les Gavarres, ocupant una extensió superior als alzinars i suredes.
Les brolles apareixen com a resposta a la degradació dels boscos originaris produïda bàsicament per tales o aclarides desmesurades i per els incendis forestals. Més detalls
Els primers grups humans van arribar a les planes que envolten les Gavarres ara fa uns 100.000 anys. Eren petits grups nòmades, que vivien de la recol•lecció de fruits silvestres i de la cacera, i que seguien els ramats d’animals que els proporcionaven aliment i vestit. L’inici del neolític, uns 5000 anys aC, va comportar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia i, en conseqüència, l’establiment dels primers assentaments estables a l’aire lliure. Més detalls
La cultura ibèrica va néixer a partir de l’evolució dels pobladors indígenes i del seu contacte amb els pobles colonitzadors vinguts de la Mediterrània, sobretot fenicis i grecs. Els ibers construïen els seus poblats en llocs enturonats i de fàcil defensa, que permetien el control de les planes del seu entorn. Més detalls
L’arribada de la Pesta Negra el 1348 i les seves recurrències durant els dos segles següents van sacsejar profundament la societat i el poblament de les Gavarres. Molts masos van desaparèixer, la petita parròquia de Santa Àgata –de no més de 10 famílies– va ser annexionada a Sta. Pellaia i el bosc va reocupar moltes terres dedicades al conreu. Més detalls
Una de les principals raons que expliquen la presència de l’home a les Gavarres és l’aprofitament dels recursos que li proporcionava el bosc. La fusta s’utilitzava per a la construcció i la fabricació d’eines. Els feixos de plantes arbustives eren utilitzades per flequers, terrissers, forns de calç i moltes altres indústries. Més detalls
L’aigua a les Gavarres sempre ha estat un recurs molt escàs. La irregularitat de les precipitacions i llur acumulació en unes èpoques determinades de l’any varen comportar que el seu aprofitament fes necessari un complex sistema de recollida i derivació: pous, cisternes, sínies, basses, bassiols, recs, aqüeductes, rescloses, mines d’aigua, polenques, etc. Més detalls
Les activitats humanes han deixat notables elements de valor històric i cultural. Tanmateix, i com succeeix en altres espais naturals, les principals problemàtiques de les Gavarres deriven també de l'acció antròpica. Més detalls
La expansió i especulació urbanístiques alimentades per la proximitat a la Costa Brava han causat importants agressions al massís, amb més d’una vintena d’urbanitzacions escampades sobretot a prop del litoral, però també en zones centrals. Ferides que difícilment cicratitzaran, produïdes arran d’una febre urbanitzadora iniciada a la dècada dels seixanta i que no s’ha aturat, afavorida pels forts interessos especulatius de propietaris i promotors, per una manca de política d’ordenació territorial i per la permissivitat administrativa.
Més detalls
A partir dels anys setanta les Gavarres comencen a ser valorades, no pel seu valor econòmic, sinó pels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Al llarg d’aquests anys, han estat moltes les persones, entitats i institucions que s’han esforçat en estudiar, conèixer i protegir el massís. Més detalls
El reconeixement dels valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials de les Gavarres són el motiu de la seva declaració com a Espai d'Interès Natural (EIN) pel govern de la Generalitat de Catalunya al desembre de 1992, moment en què es va aprovar el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Més detalls
El Consorci és una entitat creada el novembre de 1998 amb l’objectiu de protegir i gestionar l’Espai Natural les Gavarres. En són membres 19 dels 20 ajuntaments que tenen terme dins dels límits de l’espai, els consells comarcals del Baix Empordà i del Gironès, la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. També compta amb un Consell de Cooperació, amb funcions d’assessorament i de proposta, format per les entitats que tenen com a àmbit preferent el massís de les Gavarres.
Més detalls
|